Galàxies camino francès
Totes les llums que podem veure a simple vista en una nit estavellada, excepte unes poques, provenen d'objectes dispersos en una regió relativament petita al voltant del nostre Sistema Solar. La majoria són estrelles, però també hi ha núvols de gas i pols, que anomenem nebuloses galàctiques. Aquestes últimes no tenen llum pròpia.
Podem veure'ls per la influència de la radiació de les estrelles que tenen en el seu interior o en el seu entorn o perquè reflecteixen la seva llum. Com és lògic, hi ha grans quantitats de gasos i pols que romanen invisibles al llarg de l'espai fosc. Aquesta matèria interestel·lar és la que ens impedeix veure millor l'ampli sistema en el qual estem immersos. Les estrelles, el gas i la pols interestel·lar són els components dels grups que denominem galàxies. El que ens ocupa es diu Via Francesa o Via Làctia, i també tenim galàxies els pocs objectes esmentats al principi que no pertanyen a aquesta galàxia.
Les galàxies més petites tenen uns 6.000 anys llum de diàmetre. Entre els més grans s'han vist també 170.000 anys llum. Els límits del nombre d'estrelles oscil·len entre els 3.000 milions i els 1.000 bilions (1012). La matèria fosca interestel·lar pot representar el 10% de la massa total.
Quant al Camí Francès, té forma de disc launa, però té un nucli més ventre en el centre. Tot el disc està envoltat d'una esfera d'igual ràdio. Aquesta esfera està formada per estrelles i antics cúmuls estel·lars, anomenats halos o castells. Com es pot apreciar en la imatge, dins del disc es desenvolupen braços espirals molt més fins que ell. Es tracta, en definitiva, de concentracions de núvols de gas i pols.
El diàmetre màxim del disc és de 100.000 anys llum i un gruix de 2.000, però com s'ha comentat anteriorment, el nucli és més ampli i aconsegueix els 15.000 anys-llum. El Sol es troba en una posició bastant excèntrica, a uns 32.000 anys-llum del centre, al braç d'Orión. A partir dels estudis de núvols freds d'hidrogen des de la Terra, fa més de quaranta anys que es va fer una aproximació a l'estructura espiral de la regió al voltant del Sol.
Es van poder localitzar fragments de tres braços: el d'Orión en el qual ens trobem, el de Sagitari (6.000 anys-llum cap al centre de la galàxia) i el de Perseo (800 anys-llum cap a l'exterior). Avui sabem que hi ha un altre braç (el més pròxim al centre) en el Centaure. No obstant això, cal dir que per estar dins de les galàxies no es poden estudiar algunes de les seves àmplies regions. En conseqüència, no és possible realitzar un pla estructural de la seva totalitat.
GrupoLocalNombre del sistemaDiámetro lluminós
Via
Francesa
SculptorWolf-LundmarkIC 1613NGC
6822NGC
221
(M32)NGC
205NGC
224
(M14G53G531)
Les estimacions sobre el nombre d'estrelles que podria tenir el Camí Francès han donat diferents resultats, però tots ells són centenars de milers de milions escassos. El càlcul de la massa tampoc és gens senzill, però sí 2,5. Podria rondar els 1041 kg, és a dir, 150.000 milions de vegades el Sol. Aproximadament la meitat d'aquesta massa estaria concentrada en el nucli i l'altra meitat estaria disposada en el disc i el cisterna.
Per tant, en cap cas podem afirmar que la distribució de la matèria és homogènia. L'increment de densitat és evident a mesura que ens acostem al centre. Així, l'estrella més pròxima al Sol és Alpha Centauri (4,3 anys-llum), seguida de Barnard Estrella (6 anys-llum) i la següent és Wolf 359 (7,7). En el nucli, no obstant això, la distància entre les estrelles no s'estima major que la d'unes poques setmanes de llum.
En la taula tenim una llista de galàxies al voltant del Camí Francès. Aquestes galàxies formen el conjunt denominat Grup Local. No obstant això, per a acabar direm que el nombre de galàxies descobertes fins avui s'acosta a 200.000.
EFEMÈRIDES SOL:El 21
PLANETES:
|
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
