L'objectiu de Gaiker és estar prop de l'empresa i del centre de recerca. Ser capdavanter en la recerca sense perdre la perspectiva del mercat. Amb aquest objectiu va néixer Gaiker al juliol de 1985, objectiu que guia els passos que s'estan donant en l'actualitat.
Com hem dit, Gaiker acaba de complir 10 anys. En el camp dels nous materials i sobretot dels plàstics es va detectar la necessitat d'això i d'aquí va sorgir la idea de crear una nova empresa. Marian Ibarrondo, cap del Departament de Màrqueting de Gaiker, ens va dir que “la principal manca de les petites i mitjanes empreses en aquest camp era la falta de transferència de tecnologia.
Quan decidim crear Gaiker, la nostra intenció era ser un departament d'I+D de moltes empreses, és a dir, ajudar-los a resoldre les inquietuds que aquestes empreses podien tenir sobre l'ús de les noves tecnologies i ésser un punt de referència per a tots. Això ens ha portat a una doble obligació: d'una banda, ens hem hagut de vestir en les noves tecnologies i per un altre, ens hem hagut d'adaptar a les noves tendències del mercat”. L'actual empresa Gaiker, fundada en 1985, agrupa l'empresa Biotek, que es va unir en 1992. Marian Ibarrondo ens va explicar que “Biotek ha treballat en el camp de la biotecnologia des de la seva fundació en 1988.
La importància d'aquest àmbit en les empreses basques és cada vegada major. Davant la possibilitat de realitzar aquestes dues activitats de manera conjunta, recerca de nous materials i biotecnologia, decidim unificar totes dues empreses. El mercat exigeix equips i serveis polivalents i creiem que la unió de totes dues empreses podria donar una resposta adequada”.
En l'actualitat és membre del Grup Gaiker EITE. La participació en l'EITE, que agrupa Centres de Recerca que treballen en diferents àmbits, ha suposat molts avantatges. “Estem col·laborant amb els centres de recerca, la qual cosa ens permet conèixer millor el mercat i arrodonir la transferència de tecnologia”, va dir Ibarrondo. Avui dia les empreses basques saben molt clar que per a ser competitives en el futur és necessari optimitzar el procés productiu i el propi producte.
Però quan va néixer Gaiker, el cap del departament de Màrqueting ens va dir que la desconfiança cap als investigadors era major. “Moltes empreses van haver de rebutjar els avanços per a deixar els seus serveis d'I+D en mans d'un equip jove com el nostre. Hem hagut de demostrar que Gaiker és una empresa jove però professional. Si avui dia el nostre espai està consolidat, és perquè hem fet una gran labor. En general, es pot afirmar que la coexistència d'aquests centres de recerca ha servit per a reforçar la confiança en els investigadors”.
La majoria dels projectes que actualment s'estan duent a terme en Gaiker tindran en breu un ús pràctic de la indústria basca. Gaiker ha donat a conèixer els treballs realitzats en l'àrea de medi ambient. Entre altres coses, Gaiker porta molts anys investigant la contaminació de l'aigua i del sòl. Txomin Bargos, cap del Departament de Medi Ambient i Reciclatge, ens va dir que “aquest àmbit tindrà cada vegada més importància en el nostre entorn. Es poden citar dues raons principals per a explicar l'expansió de la indústria del medi ambient. D'una banda, que el problema de la contaminació al País Basc té arrels profundes i que ara hem de fer polítiques de prevenció que no es van impulsar en els anys més pròspers de la indústria. I d'altra banda, que el País Basc actualment està treballant en el grup anterior en molts àmbits, com en el cas dels sòls contaminats”.
L'aportació més interessant de Gaiker en aquest camp és la tecnologia de caracterització dels contaminants presents en el sòl. Bargos ens va explicar que “l'estudi de la contaminació dels sòls és un procés més llarg i difícil del que la gent pensava. En el sòl es poden trobar una gran varietat de contaminants, produïts per diferents processos productius i abocaments indiferents.
Aquests residus poden romandre molts anys en el sòl, comprometent la seva estabilitat i ús. Fins que es comença a treballar en un sòl contaminat, és a dir, fins que el risc es manifesta, no ens adonem d'això. La identificació, anàlisi i caracterització dels contaminants presents en el sòl és el primer pas per a afrontar el problema”. La tecnologia necessària per a això no sorgeix d'un dia per a un altre, i és en això en l'actualitat. “El nostre treball és trobar una solució a cada problema”, assenyalava Txomin Bargos.
La caracterització de les substàncies contaminants del sòl s'ha basat en els set fluxos de residus utilitzats per l'Agència Holandesa del Medi Ambient. En funció d'això es classifiquen les substàncies detectades en les mostres preses en el sòl. Després de la seva anàlisi, determinen el nivell de risc. El nivell de risc A és el de presència reduïda d'aquesta substància. El nivell de risc B és el límit entre la situació sostenible i la perillosa. Finalment, quan es produeix el nivell de risc C, els tècnics de Gaiker insisteixen en la necessitat de prendre mesures immediates ja que el risc és imminent per a l'ésser humà o per a l'ecosistema.
Una vegada identificats els contaminants, es procedeix a la rehabilitació del sòl, és a dir, a facilitar el seu ús. La nova tècnica de Bioreparación que s'està investigant en Gaiker és la pionera en aquest moment en les tècniques de reutilització. Segons ens va dir el cap del departament de Medi Ambient i Reciclatge, “la recerca de la bioreparación és abordar camins de futur. Podem preveure que dins de pocs anys serà una tècnica principalment utilitzada”. La tècnica de bioreparación es basa en microorganismes, és a dir, bacteris utilitzats per a l'eliminació de contaminants orgànics.
Aquests microorganismes que descontaminació poden ser compostos bacterians o bacteris de la flora local. En tots dos casos se'ls aplicaran les condicions d'humitat, alimentació i ventilació preestablertes. Els tècnics de Gaiker han treballat durant 3 anys en aquesta nova tècnica de bioreparación, i el resultat d'aquest esforç són els diferents projectes que tenen actualment a les seves mans. Entre altres, s'està coordinant des del Parc de Zamudio la labor de molts centres de recerca i les diferents universitats europees.
En diversos municipis de la Mancomunitat de Sasieta de Guipúscoa ja són al carrer els dipòsits especials per a la recollida de plàstics. A pesar que molts ciutadans no ho saben, els calaixos o ampolles que tirem allí s'utilitzen per a millorar els processos de reciclatge del plàstic. És a dir, aquests plàstics són la matèria primera de recerca que s'està elaborant en Gaiker. L'objectiu de l'estudi és donar un nou ús a aquest residu. Segons Marian Ibarrondo "igual que avui reciclem paper o vidre, el plàstic també ofereix la possibilitat d'utilitzar-lo una vegada i una altra.
No obstant això, per a arribar a aquesta situació necessitem conèixer les tecnologies adequades i adaptar-les a les nostres necessitats". El plàstic pot ser un problema més greu del que pensem. Txomin Bargos ens va dir que el 70% dels materials que s'acumulen en els abocadors són plàstics: "es recullen els residus domèstics en els abocadors i, encara que és inconscient, utilitzem el plàstic per a qualsevol cosa i sense mesures".
Encara que la gent no ho creï així, la recollida selectiva de plàstics és en aquests moments la clau per a desenvolupar sistemes de reciclatge. I és que, a més de ser abundant, no tots els plàstics són iguals, per la qual cosa en tots els casos no es pot utilitzar el mateix tractament de reciclatge. La tecnologia dels plàstics és ben coneguda per Gaiker. Han passat molts anys investigant tecnologies de reciclatge. "Estem investigant els sistemes de separació a l'hora de recollir els diferents tipus de plàstics de Gaiker", va dir Marian Ibarrondo. "Els processos de recollida i separació han d'adaptar-se a les necessitats de l'empresa i no a l'inrevés. A l'hora d'adquirir el nivell tecnològic necessari per a això, considerem que el reciclatge del plàstic serà més ràpid i econòmic del que és avui dia."
El medi ambient és una activitat econòmica amb gran futur. Els dos interlocutors que ens van informar de Gaiker no van dubtar a explicar-ho. “La indústria del medi ambient es desenvoluparà sota la demanda social”, assenyalava Txomin Bargos. “Hem de tancar el cercle de consum. Tots nosaltres fem un gran esforç impulsant el reciclatge i dotant d'una infraestructura adequada. Si els productes resultants del reciclatge no es consumeixen, estem en un camí inútil”. Marian Ibarrondo és de la mateixa opinió.
Per contra, no creu que el repte del reciclatge estigui només en mans del consumidor. “Els productes reciclats han de ser de qualitat i competitius en el mercat”, assenyalava el Cap de Màrqueting. A més, Bargos i Ibarrondo van coincidir en la importància del reciclatge. “Els nostres recursos són limitats. Abans de tirar a la galleda de les escombraries, hem de ser conscients de la seva importància. Entre nosaltres hem dit moltes vegades que en el Departament de Reciclatge de Gaiker estem impulsant la cultura de les escombraries”.