Energia eòlica
“El desenvolupament d'energies renovables és imprescindible
En definitiva, quins són els eixos principals del pla d'energia eòlica de la Comunitat Autònoma del País Basc?
El pla encara està en tràmit. Es basa en el Reglament d'Ordenació del País Basc i en l'Estratègia Energètica d'Euskadi 2005-3E 2005. El pla preveu la instal·lació de 175 megavats d'energia eòlica per a l'any 2005. L'objectiu seria triar la ubicació dels parcs eòlics, tenint en compte la seva possible incidència en el medi ambient.
Quins passos cal donar per a construir un parc eòlic?
Entre elles destaquen l'autorització dels propietaris del sòl, la Declaració d'Impacte Ambiental, l'aprovació del Pla Especial o Pla Territorial Sectorial, l'Autorització Administrativa de la Instal·lació (aerogeneradors, subestació, línia elèctrica, etc.), l'Autorització d'Execució, la Llicència d'Acció, l'Autorització d'Etc. En definitiva, tots aquests tràmits garanteixen el ple respecte al medi ambient en la construcció del parc eòlic i el compliment de la normativa sobre espais protegits, protecció de la flora i la fauna, muntanyes, protecció del patrimoni històric, contaminació acústica, etc.
Molts tràmits. Com a conseqüència d'això es retarden els projectes?
Es tracta d'una nova iniciativa en la Comunitat Autònoma, per la qual cosa totes les institucions, per si de cas, compleixen totes les mesures perquè els projectes es desenvolupin en les millors condicions. Quan es fa la primera, podríem pensar que la tramitació dels descendents serà més senzilla. En la tramitació participen nombroses entitats i departaments de cada entitat. Per això el compte de paper s'allarga.
Què es té en compte per a la ubicació del parc?
En primer lloc, que el propi vent sigui suficient i adequat per a l'aprofitament energètic. A més, l'emplaçament ha de reunir les condicions ambientals i urbanístiques necessàries per a la ubicació del parc eòlic. Per a conèixer el compliment d'aquests requisits s'utilitza l'Estudi d'Impacte Ambiental.
Es parla amb els municipis abans de decidir?
Per descomptat. Qualsevol obra que es vagi a realitzar, com la instal·lació d'una torre de mesurament de vents, requereix autorització municipal. Per això, des del principi la relació amb els ajuntaments és constant.
Quins són els millors aspectes de l'energia que s'obté a través del vent?
Relacionats amb l'entorn. També són socioeconòmiques (creació d'ocupació…), energètiques (autoproveïment…) i econòmiques (ingressos per a ajuntaments i diputacions…).
I els seus aspectes negatius?
L'únic negatiu és el canvi que afecta el paisatge. Segons l'experiència navarresa, altres possibles danys, com el soroll o l'afecció als ocells, no existeixen. A més, segons les enquestes realitzades entre la població, són molts els que afirmen que els parcs eòlics no tenen efectes negatius sobre el paisatge, i que si els beneficis que provenen de l'energia eòlica equipessin la situació.
Després de la redacció del Pla d'Energia Eòlica de la Comunitat Autònoma del País Basc, s'ha procedit al seu enviament a diverses institucions i associacions per a la seva correcció i suggeriments. Què passarà amb les propostes que surtin d'aquí?
Espero que s'analitzin les propostes existents i s'introdueixin canvis que es puguin introduir.
Per què el pas a favor de l'energia eòlica?
No sols parlaria d'energia eòlica, sinó d'energies renovables. El desenvolupament d'aquesta mena d'energies és fonamental per al compliment dels compromisos mediambientals adquirits a la Unió Europea, especialment la reducció de CO?. Les centrals tèrmiques que utilitzen combustibles fòssils com el carbó o el petroli són les principals causants de l'efecte d'hivernacle. Contra això, a més d'estalviar energia, és necessari substituir les energies contaminants per energies netes com les renovables.
A Europa s'ha fixat l'objectiu que l'energia renovable sigui del 6% al 12% per a l'any 2010.
A més dels aerogeneradors que s'observen en els cims de la muntanya, existeixen altres sistemes per a aprofitar la força del vent, amb menor inversió i menor impacte paisatgístic. Per què no s'impulsen aquest tipus de sistemes?
Els aerogeneradors són de dos tipus: els d'eix vertical, en la seva majoria de tres braços, i els d'eix horitzontal. Els primers en el món s'han desenvolupat més en tots els àmbits, però això no significa que en el futur no es vagi a desenvolupar gens alternatiu als tres braços actuals. El País Basc compta amb la col·laboració del Govern Basc, Enerlim, que està desenvolupant un nou sistema d'aerogeneradors. Aquesta empresa també ha rebut subvenció per a la fase de desenvolupament i la de fer realitat el projecte. A més, existeix un altre tipus de projectes, el de transport d'energia a llocs aïllats i que per part nostra rep subvenció.
Si l'energia eòlica és tan beneficiosa, per què no s'utilitza totalment?
Bé, l'energia eòlica no s'ha desenvolupat correctament fins fa poc. Entre 1996 i 1997 la potència eòlica instal·lada en el món ha passat de 6.000 MW a 7.250 MW, amb l'objectiu d'instal·lar 40.000 MW a Europa per a l'any 2010.
Preguntes relacionades amb les crítiques de premsa. Vostè va dir que tots els grups ecologistes estaven d'acord amb el Pla Energètic 2005. Eguzki falsó això. Per a dir alguna cosa?
No crec que així ho hagi dit, ni del pla d'energia eòlica de la Comunitat Autònoma del País Basc, que encara no està en tramitació.
Eguzki va establir tres condicions per a donar suport al pla: 1) Ser realment alternatiu. 2) Disposar d'energia pública. 3) Descentralització.
Quant a la primera condició, l'eòlica sempre és alternativa, ja que com a energia renovable sempre es garanteix l'accés a la xarxa. Això no ocorre amb l'electricitat que es genera a partir de les centrals tèrmiques, ja que crearan el necessari per a completar el que ve de les renovables segons la demanda. Per tant, és clar que el que sali en les instal·lacions eòliques no sortirà en les centrals tèrmiques, per la qual cosa l'eòlica és una alternativa.
Per raons de publicitat, l'empresa Eòliques d'Euskadi és una empresa amb un 50% de diners públics, si a això se li sumen els impostos que es generen (IVA, societats, activitats econòmiques…), es pot suposar que més del 75% dels beneficis pararan a diners públics.
La descentralització… bo, les energies renovables són per si mateixes descentralitzades. Per llei es troben en un Reglament Especial, fora de les lleis de les centrals tèrmiques i nuclears. Per exemple, la central tèrmica de Santurtzi compta amb 900 MW i el projecte d'Elgea amb 24 MW, gairebé 40 vegades menys. Si parlem de producció d'energia, hauríem de dir que el parc és 100 vegades menor, ja que només surt alguna cosa quan hi ha vent.
En conseqüència, crec que estem aconseguint una important descentralització al mateix temps que ens enfrontem a les pèrdues elèctriques, acostant el lloc de generació de la força i el de consum. Això és el més important, començar a estalviar el que tenim abans de començar a substituir les energies.
Si s'amplien els parcs eòlics i no es tanquen la resta de fonts d'energia, es reduirà l'emissió de CO??
Es garanteix l'accés de l'energia eòlica a la xarxa elèctrica, a diferència de la procedent de centrals tèrmiques. En funció de la demanda existent, aquests últims haurien d'actuar com a complement. Per tant, la qual cosa es fa en les instal·lacions eòliques no es farà en centrals tèrmiques, per la qual cosa es generarà menys CO? en funció del que es faci.
Una altra cosa seria on es produeix menys gas. Només el 20% de l'energia utilitzada en la Comunitat Autònoma del País Basc s'obté en ella, i la produïda als parcs eòlics locals no es produirà en centrals tèrmiques externes (Astúries, Terol…), on es reduirà l'emissió de gasos contaminants. El medi ambient no és un problema d'un país o regió, sinó de tot el planeta; cadascun de nosaltres, en la mesura que sigui possible, hauríem de contribuir. Si no pensaríem així, aportaríem de fora tota l'energia que necessitem, però això no és just.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
