Cent anys mirant al temps
L'Observatori Meteorològic d'Igeldo no sorgeix per casualitat. Les circumstàncies meteorològiques sempre han preocupat l'home. Fa temps somiava amb saber quin temps anava a fer l'endemà, i per aquest somni i per la necessitat, el XVIII. A la fi del segle XIX i principis del XIX es van construir nombrosos observatoris meteorològics en la major part del món. Però, com deia, la idea d'Igeldo no sorgeix per casualitat: darrere d'aquella idea hi havia una tragèdia.
El dissabte sant de 1876, una terrible galerna va portar les vides de 500 pescadors en Bizkaia i Cantàbria. Aquella tragèdia va commocionar fins al fons a un nen hernaniarra de 12 anys, Juan Miguel Orkolaga: Fundador de l'observatori d'Igeldo.
Pel que sembla, l'interès d'Orkolaga pel temps es va intensificar notablement després d'aquell succés. I no es va resignar a la costa fins que es van fer prediccions meteorològiques i un sistema d'alerta per a tempestes i tempestes.
Gràcies a la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa que va obrir l'Observatori de Meteorologia Marítima d'Igeldo en 1905, el 8 de novembre ha complert cent anys. El mèrit d'aquell home no podia limitar-se: en aquella època la meteorologia estava en procés de convertir-se en ciència, però encara predominaven les prediccions i les supersticions dels pastors, per la qual cosa tenia poc de ciència.
Però Orkolaga tenia clar que la base per a predir el temps estava en la ciència. Per a això, va portar els instruments de mesura des de l'exterior, i també va fabricar diversos instruments a mà --no hi havia sistemes de mesura homologats i cada meteoròleg s'adaptava el màxim possible -.
Al principi l'utillatge era bastant pobre: Barògraf de sistemes de la casa Richard (regalat pel rei Alfons XIII), cinematògraf, termòmetre de temperatura màxima i mínima i un pluviòmetre diferencial d'Orkolaga, un microbarógrafo i diversos baròmetre de mercuri, entre altres. Es tractava d'eines senzilles, però imprescindibles per a la recollida de dades que defineixin el temps i per a fer prediccions.
Meteorologia en el món
Per a l'època d'Orkolaga, la meteorologia estava molt avançada en el món. Durant segles es van inventar els instruments bàsics de la meteorologia: El baròmetre de la pressió inventat per Torricelli en 1643, amb el qual es va descobrir que la disminució de la pressió de l'aire indicava l'arribada d'una tempesta, en 1667 Robert Hooke va inventar un anemòmetre per a mesurar la velocitat del vent, en 1714 el termòmetre de mercuri Daniel Fahrenheit per a mesurar la temperatura i en 1780 l'higròmetre de la humitat de l'aire Horace de Ssurbe.
Les dades de l'atmosfera van ser recollits per primera vegada per Laurent Lavoisier, qui va mesurar la pressió, la humitat de l'aire i la velocitat i direcció del vent en 1765. Lavoisier estava segur que amb aquesta informació es podia predir el temps que anava a fer l'endemà. Per tant, la predicció meteorològica podia fer-se de manera científica, al marge de les creences. Però per a això es necessitava una eina de comunicació ràpida que no va arribar fins a 1843, quan Samuel Mors va inventar el telègraf.
Gràcies al telègraf, les prediccions meteorològiques van començar a fer-se amb regularitat, i va ser l'origen de la meteorologia moderna. Mitjançant telègrafs, des de diferents observatoris d'un territori s'enviaven dades de caràcter puntual que, sumats a aquests, se situaven en un mapa i coneixien la situació en la qual es van recollir les dades. A partir de l'anàlisi de l'evolució d'aquests mapes s'anunciava el que anava a passar en les pròximes hores. La veritat és que abans de la invenció del telègraf es feien recollides de dades, però arribaven tard per a fer prediccions.
Gràcies al telègraf i a la necessitat, la meteorologia va avançar. I en aquest cas també hi ha una tragèdia darrere de tot. La veritat és que en 1854 una tempesta va enfonsar un vaixell de guerra i 38 vaixells de càrrega en el port de Balaklava a Crimea. Revisant els registres dels dies anteriors, van comprovar que la tempesta va sorgir dos dies abans i va recórrer Europa.
Si es van recollir les dades meteorològiques i s'interpretava a temps, es va poder predir aquella tempesta. Així, França va posar en marxa el servei d'alertes de tempestes. I aquest és el succés que es concep com l'origen de la meteorologia moderna. Gràcies al telègraf, l'Observatori de París va començar a elaborar mapes meteorològics, que va ser seguit en 1872 per l'Oficina Britànica de Meteorologia.
No obstant això, el principal avanç en matèria de prediccions meteorològiques es va produir durant la Primera Guerra Mundial. Per a llavors ja s'havia aprovat la teoria de Vilhelm Bjerknes; XX. Segons aquesta teoria, publicada en la primera dècada del segle XX, la interacció entre masses d'aire temperades i fredes tenia una gran influència en el temps. I es va imposar la idea que el temps s'ajustava a les lleis de la física, la qual cosa permetia estudiar la meteorologia de manera científica.
En la punta de la meteorologia
Durant la Primera Guerra Mundial, les previsions meteorològiques van ser fonamentals perquè els vols dels avions, etc. anessin segurs. I a partir de llavors la meteorologia va tenir un avanç constant. Quan Orkolaga va presidir l'observatori d'Igeldo, la meteorologia avançava molt, com es veu. De fet, Orkolaga no va suposar un gran avanç en la recerca, però la seva identitat va continuar després de la seva mort. En els primers anys, els familiars i amics de l'entorn d'Orkolaga van mantenir la labor de l'observatori. I així va arribar l'època daurada de l'observatori: A l'època de Doporto.
Mariano Doporto era un important meteoròleg, que més tard va arribar a ser director del Servei de Meteorologia d'Irlanda, i coneixia els últims avanços en meteorologia i escrivia articles especialitzats. En 1927 arriba a Doporto Igeldo al treball després de superar les oposicions. Amb ella va arribar l'època dels meteoròlegs professionals, la qual cosa va permetre a Igeldo entrar en la Xarxa Mundial d'Observació.
Les observacions meteorològiques eren diàries i de qualitat, i les prediccions meteorològiques es feien amb dades locals i de la Xarxa Mundial d'Observació.
Des de llavors, les vicissituds polítiques han estat nombroses: canvis de govern, guerres... i, no obstant això, l'observatori s'ha mantingut. I el més important: Es conserven les dades des de 1928 fins a l'actualitat.
El temps no ha passat en va
En aquest llarg segle, l'observatori ha estat presidit per Carlos Santamaría i Usabiaga, entre altres. Actualment l'observatori està dirigit per Margarita Martín. Han passat onze persones, onze meteoròlegs i observadors. S'han produït avanços, però es treballa en gran manera com fa cent anys. En l'actualitat, els observadors reben les dades de manera rigorosa i ordenada cada tres hores --a partir d'ara els rebran cada hora–.
Les dades recollides pels observadors són de gran utilitat per a predir el temps, així com per a analitzar les variacions del clima mundial. La sèrie climàtica des de 1928 fins avui és un veritable tresor per als climatòlegs. En definitiva, és una sèrie molt fiable: des de llavors s'han utilitzat les mateixes eines per a realitzar els mesuraments, i l'entorn a penes ha canviat (molts observatoris han menjat els centres urbans i la sèrie no és útil), la residència d'Igeldo segueix en el mateix lloc, en el medi rural, com fa cent anys.
Per això, Igeldo forma part de la Xarxa Bàsica Internacional i, segons Margarita Martín, "és sens dubte un dels observatoris més importants de l'Organització Meteorològica Mundial". Però està una mica deteriorada: l'edifici té una gran humitat i és necessari renovar-lo. A més, el seu patrimoni científic i el seu patrimoni històric són únics i, per això, és un lloc privilegiat per a obrir un museu dedicat a la meteorologia. No falten intencions i ganes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
