Cent anys mirant al temps

Rementeria Argote, Nagore

Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Durant els últims cent anys han estat onze els dies de fareo, raig, vent i boira. I en l'Observatori Meteorològic d'Igeldo sempre hi ha hagut algú que s'ha fixat en aquestes circumstàncies meteorològiques, recollint dades. D'alguna manera, aquest observatori ha vist com la meteorologia es converteix en ciència al llarg de cent anys d'història.
Cent anys mirant al temps
01/01/2006 | Rementeria Argote, Nagore | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: Ferreria N)

L'Observatori Meteorològic d'Igeldo no sorgeix per casualitat. Les circumstàncies meteorològiques sempre han preocupat l'home. Fa temps somiava amb saber quin temps anava a fer l'endemà, i per aquest somni i per la necessitat, el XVIII. A la fi del segle XIX i principis del XIX es van construir nombrosos observatoris meteorològics en la major part del món. Però, com deia, la idea d'Igeldo no sorgeix per casualitat: darrere d'aquella idea hi havia una tragèdia.

El dissabte sant de 1876, una terrible galerna va portar les vides de 500 pescadors en Bizkaia i Cantàbria. Aquella tragèdia va commocionar fins al fons a un nen hernaniarra de 12 anys, Juan Miguel Orkolaga: Fundador de l'observatori d'Igeldo.

Pel que sembla, l'interès d'Orkolaga pel temps es va intensificar notablement després d'aquell succés. I no es va resignar a la costa fins que es van fer prediccions meteorològiques i un sistema d'alerta per a tempestes i tempestes.

Margarita Martín és actualment la directora de l'Observatori Meteorològic d'Igeldo.
Ferreria N

Gràcies a la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa que va obrir l'Observatori de Meteorologia Marítima d'Igeldo en 1905, el 8 de novembre ha complert cent anys. El mèrit d'aquell home no podia limitar-se: en aquella època la meteorologia estava en procés de convertir-se en ciència, però encara predominaven les prediccions i les supersticions dels pastors, per la qual cosa tenia poc de ciència.

Però Orkolaga tenia clar que la base per a predir el temps estava en la ciència. Per a això, va portar els instruments de mesura des de l'exterior, i també va fabricar diversos instruments a mà --no hi havia sistemes de mesura homologats i cada meteoròleg s'adaptava el màxim possible -.

Al principi l'utillatge era bastant pobre: Barògraf de sistemes de la casa Richard (regalat pel rei Alfons XIII), cinematògraf, termòmetre de temperatura màxima i mínima i un pluviòmetre diferencial d'Orkolaga, un microbarógrafo i diversos baròmetre de mercuri, entre altres. Es tractava d'eines senzilles, però imprescindibles per a la recollida de dades que defineixin el temps i per a fer prediccions.

En Igeldo els mesuraments es realitzen amb eines antigues i modernes, ambdues.
g. Ro

Meteorologia en el món

Per a l'època d'Orkolaga, la meteorologia estava molt avançada en el món. Durant segles es van inventar els instruments bàsics de la meteorologia: El baròmetre de la pressió inventat per Torricelli en 1643, amb el qual es va descobrir que la disminució de la pressió de l'aire indicava l'arribada d'una tempesta, en 1667 Robert Hooke va inventar un anemòmetre per a mesurar la velocitat del vent, en 1714 el termòmetre de mercuri Daniel Fahrenheit per a mesurar la temperatura i en 1780 l'higròmetre de la humitat de l'aire Horace de Ssurbe.

Les dades de l'atmosfera van ser recollits per primera vegada per Laurent Lavoisier, qui va mesurar la pressió, la humitat de l'aire i la velocitat i direcció del vent en 1765. Lavoisier estava segur que amb aquesta informació es podia predir el temps que anava a fer l'endemà. Per tant, la predicció meteorològica podia fer-se de manera científica, al marge de les creences. Però per a això es necessitava una eina de comunicació ràpida que no va arribar fins a 1843, quan Samuel Mors va inventar el telègraf.

Gràcies al telègraf, les prediccions meteorològiques van començar a fer-se amb regularitat, i va ser l'origen de la meteorologia moderna. Mitjançant telègrafs, des de diferents observatoris d'un territori s'enviaven dades de caràcter puntual que, sumats a aquests, se situaven en un mapa i coneixien la situació en la qual es van recollir les dades. A partir de l'anàlisi de l'evolució d'aquests mapes s'anunciava el que anava a passar en les pròximes hores. La veritat és que abans de la invenció del telègraf es feien recollides de dades, però arribaven tard per a fer prediccions.

En l'actualitat, els vaixells pesquers compten amb moderns sistemes de comunicació, però la previsió meteorològica és tan necessària com fa cent anys.
Ferreria N

Gràcies al telègraf i a la necessitat, la meteorologia va avançar. I en aquest cas també hi ha una tragèdia darrere de tot. La veritat és que en 1854 una tempesta va enfonsar un vaixell de guerra i 38 vaixells de càrrega en el port de Balaklava a Crimea. Revisant els registres dels dies anteriors, van comprovar que la tempesta va sorgir dos dies abans i va recórrer Europa.

Si es van recollir les dades meteorològiques i s'interpretava a temps, es va poder predir aquella tempesta. Així, França va posar en marxa el servei d'alertes de tempestes. I aquest és el succés que es concep com l'origen de la meteorologia moderna. Gràcies al telègraf, l'Observatori de París va començar a elaborar mapes meteorològics, que va ser seguit en 1872 per l'Oficina Britànica de Meteorologia.

No obstant això, el principal avanç en matèria de prediccions meteorològiques es va produir durant la Primera Guerra Mundial. Per a llavors ja s'havia aprovat la teoria de Vilhelm Bjerknes; XX. Segons aquesta teoria, publicada en la primera dècada del segle XX, la interacció entre masses d'aire temperades i fredes tenia una gran influència en el temps. I es va imposar la idea que el temps s'ajustava a les lleis de la física, la qual cosa permetia estudiar la meteorologia de manera científica.

En l'actualitat, les prediccions meteorològiques es realitzen amb dades recollides via satèl·lit, però encara són necessaris observatoris meteorològics per a la predicció d'un lloc concret.
www.infoclimat.fr

En la punta de la meteorologia

Durant la Primera Guerra Mundial, les previsions meteorològiques van ser fonamentals perquè els vols dels avions, etc. anessin segurs. I a partir de llavors la meteorologia va tenir un avanç constant. Quan Orkolaga va presidir l'observatori d'Igeldo, la meteorologia avançava molt, com es veu. De fet, Orkolaga no va suposar un gran avanç en la recerca, però la seva identitat va continuar després de la seva mort. En els primers anys, els familiars i amics de l'entorn d'Orkolaga van mantenir la labor de l'observatori. I així va arribar l'època daurada de l'observatori: A l'època de Doporto.

Mariano Doporto era un important meteoròleg, que més tard va arribar a ser director del Servei de Meteorologia d'Irlanda, i coneixia els últims avanços en meteorologia i escrivia articles especialitzats. En 1927 arriba a Doporto Igeldo al treball després de superar les oposicions. Amb ella va arribar l'època dels meteoròlegs professionals, la qual cosa va permetre a Igeldo entrar en la Xarxa Mundial d'Observació.

Les observacions meteorològiques eren diàries i de qualitat, i les prediccions meteorològiques es feien amb dades locals i de la Xarxa Mundial d'Observació.

Per a mesurar la força i direcció del vent, entre altres, es troba aquest anemòmetre a la torre de l'observatori d'Igeldo.
G. Rosegui

Des de llavors, les vicissituds polítiques han estat nombroses: canvis de govern, guerres... i, no obstant això, l'observatori s'ha mantingut. I el més important: Es conserven les dades des de 1928 fins a l'actualitat.

El temps no ha passat en va

En aquest llarg segle, l'observatori ha estat presidit per Carlos Santamaría i Usabiaga, entre altres. Actualment l'observatori està dirigit per Margarita Martín. Han passat onze persones, onze meteoròlegs i observadors. S'han produït avanços, però es treballa en gran manera com fa cent anys. En l'actualitat, els observadors reben les dades de manera rigorosa i ordenada cada tres hores --a partir d'ara els rebran cada hora–.

Les dades recollides pels observadors són de gran utilitat per a predir el temps, així com per a analitzar les variacions del clima mundial. La sèrie climàtica des de 1928 fins avui és un veritable tresor per als climatòlegs. En definitiva, és una sèrie molt fiable: des de llavors s'han utilitzat les mateixes eines per a realitzar els mesuraments, i l'entorn a penes ha canviat (molts observatoris han menjat els centres urbans i la sèrie no és útil), la residència d'Igeldo segueix en el mateix lloc, en el medi rural, com fa cent anys.

Per això, Igeldo forma part de la Xarxa Bàsica Internacional i, segons Margarita Martín, "és sens dubte un dels observatoris més importants de l'Organització Meteorològica Mundial". Però està una mica deteriorada: l'edifici té una gran humitat i és necessari renovar-lo. A més, el seu patrimoni científic i el seu patrimoni històric són únics i, per això, és un lloc privilegiat per a obrir un museu dedicat a la meteorologia. No falten intencions i ganes.

Uns altres
Nascut per a veure tot
Han passat cent anys, més de 36.500 dies, recollint dades meteorològiques en l'observatori d'Igeldo. L'observatori ha vist infinitat de llums, pluges, ventoses, sense vent... Les efemèrides de l'Observatori d'Igeldo són:
El dia més calorós
No oblidarem immediatament l'estiu de 2003. Els mesos de juliol i agost van ser més calorosos i el 4 d'agost el termòmetre d'Igeldo va mesurar 38,6 °C. Quan no es va fondre!
El dia més fred
(Foto: observatori meteorològic d'Igeldo)
Febrer és molt fred, amb freqüència es tira gel. Doncs bé, en 1956, la mitjana de febrer no va superar els zero graus en tota la costa basca. La temperatura més baixa es va mesurar el 3 de febrer: -12,1 °C.
Tempesta més plujosa
L'1 de juliol de 1997 es va produir una inundació que no és d'estranyar, ja que va ploure durant tot el dia. El pluviòmetre d'Igeldo va recollir 193 l/m 2 en dues hores, 104 litres en una hora.
Vent fort
Probablement el vent més fort en Igeldo va ser el 6 de novembre de 1982, però en registrar-se l'agulla va sortir del gràfic i no va quedar registrada. Per a llavors l'aparell tenia una velocitat mesurada de 184 km/h. Per això, oficialment el 15 de gener de 1975 és el major bufo de vent registrat en Igeldo: 187 km/h.
Pare Orkolaga (1864-1914)
Orkolaga era de família pagesa, autodidacta en meteorologia. Nascut en Hernani, Juan Miguel Orkolaga era vicari de Zarautz.
Sabem que el primer anunci que va encertar ho va fer en 1900, el 15 de novembre. Probablement no va ser la primera, però va ser la primera que es va estendre per telègraf a les Diputacions de Guipúscoa i Bizkaia. Per a llavors Orkolaga treballava en Igeldo, però no en l'actual seu de l'observatori. Fins a 1905 no va arribar els diners de la Diputació Foral de Guipúscoa per a adquirir la residència i l'obertura oficial es va fer el 8 de novembre.
De fet, fins llavors Orkolaga era subvencionada per totes dues diputacions: Des de Guipúscoa i Bizkaia. Però va rebutjar l'oferta de construir un observatori en el cap Matxitxako i la Diputació de Bizkaia li va llevar l'ajuda.
En el nou observatori d'Igeldo es va posar en marxa un sistema d'avís d'enbata. Desgraciadament no va poder evitar una tragèdia: El 12 d'agost de 1912, la tempesta va arrossegar a 145 pescadors (115 d'ells a Bermeo), morts tots en Bizkaia. Orkolaga va fer l'anunci correctament i des de Galícia fins a Bordeus havia enviat l'avís d'una enba a tots els ports.
(Foto: observatori meteorològic d'Igeldo)
Esforçat meteoròleg sense estudis
Orkolaga tenia clar que per a predir el temps era necessari fer observacions llargues: el predictor del temps havia de conèixer les peculiaritats d'un lloc determinat. Segons el propi Orkolaga, "en la meteorologia són necessaris genis inventors que descobreixin per si mateixos el que els professors no poden ensenyar".
D'altra banda, les previsions meteorològiques les emetia en la premsa diària i la ràdio de Donostia. Fins llavors va haver-hi sessions similars, però sembla ser que les prediccions basades en la ciència eren la primera vegada que s'emetien en premsa en l'Estat espanyol i una de les primeres per ràdio. Així, gràcies a Orkolaga van començar a ser habituals els termes meteorològics, com la borrasca, la vòrtex... --la paraula front es va difondre més tard -.
Segons Margarita Martín, actual directora de l'observatori, Orkolaga tenia les característiques d'un bon meteoròleg: "capacitat d'observació, capacitat d'anàlisi relacional, capacitat crítica i capacitat de decisió".
Rementeria Argote, Nagore
Serveis
216
2006
1.
036
Biografies; Climatologia; Hidrologia; Pesca; Museus; Física; Història
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila