Als qui van conèixer l'antiga Estació d'Azpeitia en els seus anys d'existència no se'ls ocorrerà res del que us explicarem a continuació. L'aspecte exterior de l'estació segueix igual. Algú podria dir que és massa “igualitari” i tindria raó. Les locomotores de vapor, els vagons de mercaderies, els rellotges o les màquines de control no es troben en les estacions actuals, ni tan sols molt buscades. La breu entrada i sortida a l'estació és un repàs a la nostra història pròxima i llunyana, ja que l'antiga Estació d'Azpeitia és avui el Museu Basc del Ferrocarril.
El Museu Basc del Ferrocarril va néixer fa 2 anys amb la col·laboració del Govern Basc. L'objectiu principal ha estat recollir les petjades dels trens que al llarg de la història han travessat el nostre territori i recollir-les en el museu. Completar les col·leccions del museu no ha estat tasca fàcil. En estranyes ocasions s'ha procedit a l'emmagatzematge i conservació del material antic, per la qual cosa les obres de renovació han estat llargues i dures. No obstant això, l'esforç realitzat no ha quedat en res i les exhibicions que organitza actualment el museu són una prova d'això.
Juanjo Olaizola és ara el responsable del Museu. Ell mateix ens va ensenyar les peces més espectaculars que hi ha en l'estació, responent amb paciència a les milers de preguntes que qualsevol persona que no coneixia la història del tren faria.
Totes les possibilitats que ofereix el Museu Basc del Ferrocarril poden visitar-se en la seu de l'antiga Estació d'Azpeitia. Per exemple, el dedicat als rellotges imprescindibles en les estacions de tren és el més sorollós. La col·lecció “Jesús Minguez Aguado” ha aconseguit recollir una de les sèries de rellotges més importants del món. Minguez, emprat de RENFE, és el resultat de la seva afició per la reparació i recollida dels rellotges que quedaven fora de servei. Una bona via per a analitzar l'evolució de la cronometría en els últims dos segles, des dels rellotges de pèndol fins als rellotges d'impuls radiofònic. Per a completar la gamma de rellotges de les estacions, també es pot visitar una interessant col·lecció de rellotges de butxaca, on s'escolta l'absurd tik-tak.
No obstant això, la part més espectacular del Museu és la que es pot visitar a la fàbrica i l'hangar. La col·lecció de material mòbil històric està composta per prop de quaranta vehicles. A excepció del tramvia originari de Bèlgica, la resta de les peces de la col·lecció han arribat a Azpeitia de companyies que han visitat Euskadi durant anys. La majoria, a més, es troben lluny de ser un mer inspector i, prèvia sol·licitud, es poden organitzar itineraris històrics, renovant les maneres de viatjar antic. Per exemple, des de l'Antiga Estació fins al Santuari de Loyola s'ofereix la possibilitat de construir el camí mitjançant una locomotora de vapor.
El que us hem explicat en aquestes línies és només un record de la visita al Museu Basc del Ferrocarril. El discurs d'aquella tarda ens va resultar més curt del desitjat i potser per això estem més desitjats del que esperàvem.
Aurrera Núm. 104 1-3-0-T Aquesta
locomotora de vapor va ser construïda per l'enginyer Nasmith Wilson en 1898 a Gran Bretanya per a l'estret ferrocarril entre Elgoibar i Sant Sebastià. En 1929 l'electrificació es va estendre per tot el ferrocarril, però mentrestant, aquesta va actuar empenyent a tota mena de trens. Fins a la seva jubilació en 1958 es va utilitzar en els camins entre Durango i Elorrio. Posteriorment es va utilitzar per a produir aigua destil·lada en les seves calderes.
Bizkargi 3. L'empresa
suïssa Bo-Bo Brown Boveri ha realitzat per a la Companyia Eusko Trenbideak en 1928. Es tracta d'una màquina elèctrica utilitzada per al transport de passatgers i mercaderies fins als anys 80.
101. Núm. Bo-Bo