Ull i càmera de fotos: hi ha semblances?
La càmera fotogràfica, com a eina òptica, està constituïda per un sistema òptic i un receptor fotosensible. El sistema òptic (OBJECTIU) s'encarrega de projectar sobre el receptor la imatge real i invertida de l'objecte. El receptor, per part seva, està format per una placa o pel·lícula recoberta per una capa d'emulsió sensible a la llum que ens donarà una reproducció de l'objecte mitjançant un procés de revelat.
El globus ocular també és un instrument òptic o objectiu. L'acoblament o acoblament entre la còrnia i el cristal·lí forma un sistema convergent o unificador que genera una imatge real i invertida sobre la retina. Com es pot observar en aquesta comparació, la retina o la xarxa actua sobre l'ull humà com a receptor fotosensible.
En aquest treball tractarem d'esmentar les diferents analogies entre l'ull i la càmera fotogràfica, per a posteriorment analitzar les respostes qualitatives d'un ull ametrope (ull anormal) davant diferents estímuls.
Teoria bàsica
El sistema òptic de l'ull ofereix vuit superfícies al raig de llum o a l'estímul visual, dos corresponents a la còrnia abans d'arribar a la xarxa i sis corresponents al cristal·lí. No obstant això, atès que la cara anterior a la còrnia i les cares anterior i posterior del cristal·lí són bastant més potents que totes les altres superfícies, podem dir que per a facilitar la separació entre la còrnia (que separa l'aire de l'humor aquós) i el cristal·lí (humore aquós xopat de la part anterior i humore vitri de la part posterior) és necessari diferenciar-la.
GLOBO D'ULLS
Iris 1 Cornea 2 Cambra davantera amb humor aquós 3' Cristal·lí (lent) 4 Escleròtica 5 Coroides 6 Retina (betsarea) 7 Fòvea 8 Humor vitri 9 Nervi òptic
D'altra banda, cal citar la retina o la reixa: aquesta estructura és un receptor fotosensible, format per les cèl·lules visuals, concretament els bastons i els cons. Aquestes cèl·lules visuals estan associades a cèl·lules bipolars i aquestes al seu torn a cèl·lules ganglionars. Quant a la fotografia de la retina, cal dir que els bastons i cons no es distribueixen de la mateixa manera: mentre que en el fobe (punt mitjà de l'ull, anomenat màcula groga o punt cec) només hi ha cons, a mesura que ens acostem a la perifèria el nombre de bastons augmenta.
La diferent distribució d'aquestes cèl·lules visuals i la denominada duplicitat de la retina, fa que en el fobe, en el centre, es concentri la visió per a grans quantitats de luminància o llum, la detecció de detalls i la visió en color (VISIÓ FOTÒPICA) i la perifèrica, en canvi, sigui més fàcil per a la percepció de les luminàncies baixes, la visió en blanc i negre (VISIÓ ESCOTÒPICA).
La càmera fotogràfica, tal com es pot apreciar en la imatge, es pot comparar funcionalment amb l'ull humà de forma relativament senzilla. L'objectiu de la càmera fotogràfica (1) exerceix la funció d'acoblament còrnia//cristal·lí; el diafragma (2), la seva funció és similar a la de l'iris; la cambra fosca (3), equivalent a l'escleròtica i l'obturador (4), la funció del qual és regular el temps d'exposició. Finalment, darrere de l'obturador se situa la pel·lícula fotogràfica (5), l'últim receptor de la informació òptica, igual que la retina en l'ull. Seguint amb l'analogia de l'ull i la cambra, es pot dir que el procés de revelat per a obtenir l'última imatge fotogràfica és molt similar al dels impulsos nerviosos que generen la visió en l'ull.
No obstant això, la retina o receptor fotosensible és el que estableix les principals diferències entre l'ull i la càmera fotogràfica. A diferència de l'emulsió fotogràfica, per l'especial distribució dels bastons i bastons i les especials unions neuronals, no totes les regions de la retina tenen el mateix valor a l'hora de crear la imatge, mentre que en el sistema fotogràfic la resposta és la mateixa independentment de la part que participi. També hi ha diferències fotomètriques entre l'ull i la càmera de fotos. Mentre que l'efecte de l'energia lumínica sobre l'emulsió és acumulatorio, en la xarxa la resposta de les cèl·lules visuals és d'instanpata, a causa de la seva capacitat d'adaptació d'aquestes cèl·lules a luminàncies altes i baixes.
Processos fisiològics
L'ull, com a instrument òptic viu, té capacitat d'acoblament o adaptació. I què és la coodación? Capacitat d'obtenir imatges nítides, precises, d'objectes situats en el camp visual, en diferents llocs o punts. El procés d'acoblament s'acompanya d'una sèrie de canvis fisiològics en l'ull, com ara la disminució de la beginini, el desplaçament longitudinal de l'iris i del cristal·lí, i en particular la variació de la capacitat o potència del cristal·lí. Amb tots aquests canvis l'ull és capaç de veure amb precisió tots els objectes situats entre l'infinit i un punt pròxim.
El sistema fotogràfic també té capacitat d'acoblament. Igual que en l'ull, en l'acoodación o mecanisme d'enfocament, el diàmetre del globus d'entrada disminueix, amb totes les variacions que això comporta, la grandària del cercle de mescla disminueix, sobretot amb el desplaçament longitudinal dels mitjans transparents.
Vegem finalment els problemes de visió de detall. L'agudesa visual es defineix com la capacitat de l'ull per a detectar i diferenciar els detalls més petits dels objectes. El rigor visual d'una persona depèn de molts paràmetres, com la luminància, el contrast entre el test i el fons, la grandària del globus, i també de l'educació de cada persona.
Per a distingir dos punts pròxims entre si és necessari i necessari que almenys un punt no excitat entre les dues cèl·lules visuals excitades per les seves imatges. En aquest sentit, l'estat d'adaptació de l'ull i la regió retiniana utilitzada són de gran importància, la qual cosa contrasta amb una càmera fotogràfica.
En el sistema fotogràfic, perquè la cambra aparegui com una imatge separada o separada de dos punts, és necessari intercalar entre dos grumolls d'emulsió impressionats, almenys un grumoll no impressionat. Pel que s'ha dit anteriorment, la càmera fotogràfica no pot exercir la mateixa funció que l'ull en aquest sentit.
Patologia
L'ull emetrope (o normal) és aquell que és capaç de veure clarament els objectes llunyans sense realitzar cap mena de treball d'apel·lació. Quan això no és així, podem dir que estem davant un ull ametrope (l'ametrope és anormal). Concretant una mica més, un ull pot ser miop (amb dificultat per a veure a distància, ja que l'objecte de les imatges es forma per davant de la retina) o hipermetropea (en aquest cas s'afecta la visió pròxima, ja que l'objecte de les imatges es forma per darrere de la retina).
Un altre error és l'astigmatisme. La característica d'aquesta ametropia és que la imatge d'un punt no és un punt, sinó dos, situats a més en dues línies perpendiculars. Per això qui té astigmatisme no ho veu clar.
(Vull agrair als meus amics Joxe Mari Zinkunegi i Txaro Maiz per la seva col·laboració en l'elaboració d'aquest article).
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
