En 1984 la UNESCO va declarar la comarca d'Urdaibai com a “Reserva de la Biosfera” i en 1989 es va aprovar la Llei de Protecció i Ordenació d'Urdaibai amb la finalitat de protegir els seus recursos naturals. Davant aquesta situació especial, el Departament de Medi Ambient del Govern Basc va sol·licitar que en la majoria de les indústries de la zona de Guernica es realitzessin auditories mediambientals o ecoauditorías.
Per tant, es va començar a realitzar una auditoria en diferents empreses per a conèixer detalladament la situació de cadascuna d'elles, analitzant el procés productiu, les matèries primeres utilitzades, els materials esgotats i les característiques i la destinació dels residus generats. Les dades ofertes per la inspecció van ser utilitzats per a l'estudi de mesures de minimització en origen de residus i emissions industrials i per a la redacció del Pla de Minimització i Gestió de Residus. Aquest pla, redactat i coordinat per IHOBE, va ser subvencionat per la convocatòria del programa LIFE de 1994.
A més, va oferir la possibilitat de provar noves tecnologies no esteses. Entre les tecnologies investigades es troben algunes de gran interès com la recuperació del metall d'emissions galvàniques en sals o metalls, o la denominada land-farming per al tractament de residus orgànics.
El Pla aborda dos àmbits diferenciats: la minimització de residus i la gestió de residus.
La planificació per a aconseguir la minimització dels residus s'ha dividit en tres fases: primer, veure què es pot fer per a reduir els residus i evitar que siguin tan perillosos; després, prendre mesures i integrar-les en les indústries i finalment, controlar i realitzar el seguiment de les millores implantades. Per a l'anàlisi de cadascuna de les parts del procés productiu s'ha comptat amb la col·laboració i opinió d'experts en desgreixatge, decapatge o recobriment galvànic i mecanitzat. També ha estat necessària la col·laboració estreta dels directius i tècnics de les empreses per al bon desenvolupament del treball.
En total, 17 empreses de 4 municipis de la zona de Guernica (Guernica, Forua, Muxika i Ajangiz) han participat en el pla: armeros, fabricadors de conglomerats de fusta, fabricadores d'equips d'acer inoxidable, amb diferents acabats (pintat, cromat, etc.), màquines elèctriques, tractaments tèrmics, etc. Gairebé totes aquestes empreses van decidir seguir les recomanacions derivades de l'auditoria i començar a implantar mesures preventives, noves tecnologies o noves formes de producció.
Encara que aquestes paraules semblen ser una expressió de grans coses, els canvis en les indústries estan més basats en bones pràctiques que en la implantació de noves tecnologies. Per tant, cal reconèixer discrecionalment els assoliments obtinguts en la reducció de residus.
El Pla d'Urdaibai desenvolupa també un projecte per a aconseguir una adequada gestió dels residus en les indústries del sud d'Urdaibai. La gestió es duu a terme en tres àmbits principals: recollida selectiva, parcs d'acumulació i experiències pilot. Els residus es tornen intractables quan es barregen diferents tipus. Per això, en cada empresa es dissenya un pla de recollida selectiva. També es dissenyen parcs d'acumulació situats fora de les zones de producció. Aquests parcs tenen la funció de retenir els residus en les degudes condicions durant la cerca del gestor de residus. D'aquesta forma es garanteix la correcta separació dels residus i la no emissió de contaminants. Finalment, es posen en marxa experiències pilot de tractament de residus com el mètode biològic “tou” per al tractament de substàncies orgàniques com a grasses, serradures, draps oliats, etc.
En aquests moments s'estan analitzant les implicacions de les innovacions i tecnologies implantades en els tallers i empreses. Aquestes dades es compararan amb la situació de 1992, és a dir, amb les dades del moment en què es van realitzar les auditories o auditories, i s'extrauran algunes conclusions. A partir d'aquí els coordinadors del projecte no han volgut avançar. Per contra, des d'IHOBE se'ns indica que publicaran un monogràfic amb les conclusions globals i algunes experiències individuals d'interès.
En general, reconeixen que ha estat un èxit parcial, ja que s'ha aconseguit implementar una sèrie de mesures, encara que unes altres s'han anul·lat per barreres econòmiques i/o tècniques. Sembla que el major èxit es deu a un canvi de consciència respecte a l'entorn empresarial: al principi les empreses no tenien cap mena de consideració amb el medi ambient, però avui dia s'està convertint en un factor important que recorden en els seus projectes quotidians. Hi ha alguna cosa per a començar a caminar, però serà suficient per a solucionar els greus problemes de contaminació d'Urdaibai?