Andoni Ibarra: “Estem a les portes d'una nova era”
Clonar mamífers, clonar éssers humans? Sota el títol, al març es van celebrar en Donostia unes interessants jornades. Andoni Ibarra, professor de la UPV-EHU i editor associat de la revista Theoria, ens indica que en aquestes sessions, anunciades amb un signe d'interrogació, a penes es van trobar respostes, dins del projecte “Ciència, Tècnica i Societat” que es va dur a terme per iniciativa de la revista. Després de la seva presència, en el programa “Norteko Ferrokarrilla”, Ibarra ens va explicar el següent.
Elhuyar: En els últims temps ha sorgit una gran preocupació per la clonació. Ens sembla que el fet de conèixer a Dolly, Polly i als científics que estan prop de clonar a l'home ha creat malestar...
Andoni Ibarra: Nosaltres, en el seminari que hem realitzat al matí i en les xerrades que han tingut lloc a la tarda, hem detectat una gran preocupació per aquest tema. S'ha acostat molta gent, francament més de l'esperat, i s'ha detectat la necessitat de posar sobre la taula els problemes ètics de la clonació. Crec que ha estat tan important com la quantitat, la qualitat de les persones que han participat, ja que ha demostrat la seva disposició i ganes de prendre la mà en aquests debats. En el seminari acadèmic que hem realitzat al matí en les facultats de Dret i Filosofia, a més, hem pogut analitzar problemes més amplis que la clonació, com la bioètica, la biotecnologia, etc.
Elhuyar: A l'hora d'anunciar les jornades heu utilitzat el signe d'interrogació en els fullets: Clonar mamífers, clonar éssers humans? Concretament. Heu trobat la resposta que esteu buscant?
Andoni Ibarra: Per descomptat! La veritat és que hem presentat el nostre projecte amb una pregunta cridanera, però bàsicament, sabíem que no havíem contestat fàcilment. És més, el nostre objectiu no era donar respostes concretes, sinó generar més preguntes, descobrint després problemes ètics i filosòfics per a reflexionar entre tots. Al cap i a la fi, el problema que hem estudiat no acaba amb un, no està tan fàcilment separable del blanc i el negre, sinó que hi ha una gran varietat de grises.
Elhuyar: És sabut que la ciència i la tecnologia han canviat la nostra forma de vida fins ara i que continuarà canviant. Reconeixent que tota ciència crea un nou context, quines són les principals preocupacions que ens desperta l'enginyeria genètica?
Andoni Ibarra: Són preocupacions molt pesades i profundes, perquè al cap i a la fi estem davant una nova era. El desenvolupament de la ciència i la tecnologia ha permès que l'ésser humà hagi pogut influir en el seu entorn, en la naturalesa o en el seu propi cos, una sèrie de canvis importants i fonamentals que no van afectar els processos biològics més profunds.
La clonació i les biotecnologies, per contra, ens han conduït a un nou escenari en el qual aquestes transformacions que l'ésser humà pot liderar arriben també a aquests profunds processos biològics. Han sorgit noves oportunitats i nosaltres ja podem decidir com volem que sigui l'ésser humà del futur: decidir quin serà el seu caràcter és a les nostres mans o, dit d'una altra manera, qui seran els promotors d'aquestes decisions. I aquesta preocupació és realment nova per a nosaltres, perquè en aquesta situació l'ésser humà s'ha convertit en el veritable subjecte del procés. L'ésser humà pot fer ésser humà i això ens genera grans preocupacions.
Així, necessitem saber què pensa la societat. Però aquesta és la principal preocupació que hem de tenir en aquest moment. Hem de tenir en compte que sense la representació social dels éssers humans difícilment es pot entendre el desenvolupament científic i tecnològic, no podríem entendre els avanços que s'han produït al llarg de la història donant l'esquena al context social. I és que la ciència i la tecnologia són productes socials i si no tenim en compte el feed-back entre la societat i la ciència, no podem donar resposta de manera plena al repte que ens enfrontem. En les decisions que cal prendre en el tema de la clonació hem de participar tots nosaltres, ser subjectes tractors.
Elhuyar: Per a això no n'hi ha prou amb tenir preocupació, sense informació no podríem arribar a cap lloc...
Andoni Ibarra: La conclusió general que hem extret de les jornades és perfectament coherent amb l'exposat. La informació té una gran importància en l'evolució del procés al qual ens estem referint, ja que totes aquestes qüestions seran plantejades a través dels mitjans de comunicació. No hi ha més que veure la importància que han tingut fins ara els periòdics i especialment les televisions.
Si la informació que es difon en els mitjans serveix per a construir, és a dir, per a crear, la societat podrà participar democràticament en aquesta nova era, mentre que si la informació s'utilitza exclusivament per a fer sensacionalisme, l'aportació de la societat, la participació dels ciutadans, es distorsiona totalment. Al final de les jornades destaquem la responsabilitat dels mitjans de comunicació en dos sentits: d'una banda, perquè tenen la responsabilitat de donar el que està succeint de la manera més clara possible i, per un altre, perquè aquesta representació social que està sorgint de la gent ha de ser transmesa de la forma més objectiva a científics o responsables polítics. Una vegada més, als mitjans de comunicació els ha tocat servir de pont.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
