Les dues cares d'Amèrica
La Terra és rodona i què? Això no serveix per a res si per a anar d'un lloc a un altre cal navegar prop dels pols. L'estalvi en trajecte curt es perd en la preparació de vaixells forts. En tots els casos no és rendible.
El navegant Magallanes va haver de viatjar fins a la Terra del Foc per a arribar al Pacífic; altres centenars d'exploradors van fracassar en el laberint dels canals canadencs buscant una travessia al nord. En el camí de l'Atlàntic al Pacífic l'única alternativa era l'istme de Panamà, però calia superar 26 metres d'altura d'una costa a una altra, insalvable per als vaixells.
A la recerca de l'or
Per als quals estaven colonitzant la costa occidental dels Estats Units, creient que hi havia or a Califòrnia, el descens fins al cap de Forns era excessiu. Era molt perillós. Per exemple, el camí de Nova York a San Francisco tenia 21.000 quilòmetres i calia fer un viatge de dos mesos. Hi havia molta gent migrant, per la qual cosa la preparació d'una passarel·la a Panamà es va convertir en una prioritat.
Els estatunidencs van ser autoritzats pel govern colombià i en 1855 es va construir un petit ferrocarril. Es van gastar set milions de dòlars i 6.000 persones van morir, veient el que va venir després, però va ser barat.
No és d'estranyar que hi hagi tantes morts en un treball d'aquest tipus, en el qual la selva tropical dominava i la malària i la febre groga van matar a molta gent.
Treball dels francesos
Panamà no era l'únic problema que podia obrir un camí important en l'àmbit de les comunicacions, ja que tenia un precedent molt famós: Suez. Va ser excavada en 1869 per a realitzar un canal sota la direcció de l'enginyer francès Ferdinand de Lesseps. Per què no fer el mateix a Panamà?
Hi ha una gran diferència entre tots dos. El de Suez és el més llarg dels dos, de 120 quilòmetres, però és gairebé pla, amb diversos llacs, per la qual cosa el seu canal no necessitava rescloses i, d'altra banda, la formació de llacs permetia reduir considerablement les excavacions.
El treball a Panamà anava a ser molt més dur: la realització de rescloses era imprescindible i, en lloc de ser llacs, calia perforar el canal de 80 quilòmetres que travessava el riu catorze vegades. Malgrat això, el propi de Lesseps va decidir emprendre un treball impulsat pel nacionalisme francès.
Va començar a treballar en 1882. Era un treball pesat i lent, interromput per les pluges. A més, els insectes, les serps, les malalties i el propi riu posaven grans obstacles. En el camí van morir molts treballadors. I aquesta lamentable situació va tenir repercussió en el món. Un dibuixant de l'època, per exemple, va escriure la següent pregunta sota una caricatura de Lesseps: "Què està perforant de Lesseps, canal o tombes?"
Milers de persones es van adonar de l'origen de les malalties tropicals, causades pels virus contaminats per mosquits i no per les plantes marcides.
Theodore Roosevelt
Els treballs van començar i era un punt geogràfic molt estratègic. El president dels Estats Units li va semblar un projecte de gran interès i, una vegada finalitzat i controlat aquest canal, podria controlar el trànsit marítim més pròsper d'Amèrica. En 1902 va comprar als francesos el dret a construir el canal.
Només faltava signar un acord amb Colòmbia, el canal que estava en les seves terres. Però com el govern colombià no acceptava l'acord, el president Roosevelt va ajudar als independentistes de Panamà i en 1903 va fundar l'estat de Panamà, que va ser defensat per l'exèrcit dels Estats Units, a canvi del control del canal. Ells, entre altres, van redactar la primera Constitució de Panamà.
El canal es va completar amb la neteja de tot el territori, la mort amb pesticides de totes les colònies de mosquits de la zona, les obres de drenatge i la construcció de ciutats al voltant del llit. Submergit en gran part del riu Chagres, van fundar el llac Gatun i van haver de realitzar una excavació de 13,7 quilòmetres de roca calcària des d'aquest llac fins a l'Atlàntic. A aquest últim tram se'l denomina Cort de Colobra. Finalment, es va dur a terme la major labor d'enginyeria que s'havia realitzat fins avui, però centrant-se en altres aspectes: Havia començat la Primera Guerra Mundial.
L'any 2000, el Govern dels Estats Units va donar a Panamà el control del canal; la decisió es va prendre 12 anys abans, quan es va construir un oleoducte en l'oest de l'Estat; la presència de l'oleoducte va reduir considerablement el trànsit del canal dels vaixells.
Soberania, la paradoxa de la biodiversitat El territori contigu al canal de Panamà va ser declarat parc nacional: Parc de Soberania. En origen, l'objectiu del parc era protegir una "mostra" de la selva tropical, que en l'actualitat és un territori de 22.104 hectàrees. A Panamà s'han protegit altres zones, amb un 29% del territori protegit. Els biòlegs sovint destaquen la biodiversitat del parc de Soberania. Serveix per a protegir la naturalesa i, de pas, també protegeix el canal de Panamà, per la qual cosa ha estat políticament molt interessant. Una zona creada suposadament amb un objectiu altruista es va convertir en un recurs de seguretat. |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
