"És emocionant aconseguir alguna cosa que ningú hagi fet abans"
L'enginyer Leyre Catálan Ros va rebre el premi de l'Associació Internacional de Termoelectricitat (International Thermoelectric Society) pel seu treball en la tesi sobre el sistema d'obtenció d'electricitat a partir de l'activitat volcànica. Va ser l'any 2020 i ara, una vegada conclosa la tesi, continua treballant en això en la Universitat Pública de Navarra.
Està convençut que aquest és el seu camí, encara que de petit no se li ocorregués: "No tenia ni idea del que volia estudiar, volia ser de tot: perruquer, guia de carreres de cotxes..." També va estudiar piano i tenia moltes aficions, entre elles la tecnologia. Així, en la universitat va decidir estudiar enginyeria industrial, perquè després té moltes branques.
Durant la seva estada va conèixer el projecte d'energia dels volcans, que "va enamorar". "Sobretot m'atreia que l'ús d'aquesta energia no perjudica el medi ambient, la qual cosa em satisfà molt". Amb Erasmus va viatjar a Suècia, després a Austràlia, i, en tornar d'allí, va decidir enamorar-se del projecte i submergir-se al cap, encara que tenia l'oportunitat d'investigar a Austràlia durant tres anys en un altre camp.
"Va ser un enamorament sobtat i per això ho vaig deixar tot. I ara m'adono que vaig encertar de gom a gom. He fet la tesi tan a gust que no m'ha costat res. I a més hem vist que funciona. És emocionant aconseguir alguna cosa que ningú ha fet abans, és increïble".
Concretament, creen dispositius que converteixen la calor dels volcans en electricitat. Per a això, primer treballen per ordinador: dissenyar, optimitzar... Després arriba el treball del taller i finalment el prova en el lloc. Català i els seus companys van realitzar proves en Teid i Timanfaya. "I cal tenir en compte que juguem tot a una única opció, perquè teníem poc finançament per als viatges. Per tant, quan confirmem que tot aquest esforç ha valgut la pena, em vaig sentir súper feliç".
No va ser fàcil. És més, el primer prototip es va espatllar durant una setmana a causa de les dures condicions del volcà. Però després tot va sortir bé i ara segueix en això.
Antàrtida i teatre
Desitjaria que el següent pas sigui a l'Antàrtida. Encara no és segur, però tenen intenció d'anar allí. "Precisament allí hi ha una illa, Deception, amb un volcà actiu. Té forma de ferradura i és molt significativa des del punt de vista científic. La veritat és que no es pot fer el seguiment de l'activitat volcànica, ja que l'electricitat que necessiten els aparells, en el nornal, s'obté mitjançant energia solar, i allí, en certa forma, el dia no s'aclareix. L'objectiu és, per tant, dotar als aparells de mesura d'un sistema de subministrament elèctric adequat a les seves condicions", ha explicat amb passió. "Si la nostra tecnologia funciona allí, podrà funcionar en qualsevol volcà del món".
A pesar que la recerca està vivint amb passió, també té espai per a treballar un altre aspecte: la divulgació. És un dels actors de l'obra "Jo vull ser científic". Es tracta d'una obra dirigida al públic infantil, en la qual els nens tenen l'oportunitat de conèixer a les científiques del passat i del present, i Català encarna a Hipatia, considerada la primera dona científica.
"És una iniciativa molt bonica, perquè tenim l'oportunitat de parlar amb els nens i fan preguntes de tota mena. Llavors ens adonem de la imatge equivocada dels científics. Per exemple, ens han preguntat si investiguem en un garatge o si tenim familiars o amics... Estic convençut que el teatre és molt útil perquè coneguin models reals".
A pesar que l'obra va sorgir entre els seus amics, de forma totalment voluntària, ara l'ofereixen, juntament amb altres activitats, entre les iniciatives de la Càtedra de Dona, Ciència i Tecnologia de la UPNA. A més, va participar en el concurs "Tesi en tres minuts" que organitza el Campus Iberus al novembre de 2021 i va guanyar."Investigar és important, però també socialitzar la recerca", afirma Català. En ambdues, amb ganes i èxit.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
