“No sabia on estava entrant, així que no li tenia por”
Itziar Gonzalez-Déu és investigadora del grup Ixa i professora del Departament de Llengua i Comunicació Basca en la UPV/EHU, que reuneix en la seva activitat dos mons oposats: lingüística (Lletres) i informàtica (Ciències).
Va partir de la primera: “Jo sempre he tocat de lletres, no perquè en ciències no m'arreglava bé, sinó perquè m'agradaven”. Així, es va llicenciar en Filologia Alemanya per la UPV. Llavors sorgeix l'oportunitat de sumar-se a l'altre àmbit: “En Donostia vaig veure que oferien un màster en Anàlisi i Processament de la Llengua i em va atreure. Em va semblar molt nova, diferent al que vaig fer fins llavors, i a més estava prop de casa. Així que vaig decidir provar-ho, perquè no m'agradava, perdria un any com a molt”, reconeix Gonzalez-Déu.
Però li va agradar molt. “Per a mi tot era totalment desconegut. No sabia on estava entrant, així que no tenia por. En el batxillerat no di Matemàtiques, i potser em costava una mica més entendre que a algú que venia d'una altra branca.Però, al cap i a la fi, en el màster tots érem lingüistes o informàtics, ens ajudàvem mútuament. Aquella col·laboració va ser molt bonica”.
Diu que des de petits ens ensenyen que hi ha dos mons, les Lletres i les Matemàtiques, com si estiguessin completament a part, però en realitat són complementaris. En la seva tesi, per exemple, va utilitzar recursos com la computació, l'estadística i van ser fonamentals per a avançar en la lingüística: “Per exemple, per a mesurar la freqüència d'una paraula. Imagina si hagués de comptar a mà quantes vegades apareix una paraula en un corpus… Per a això estan les màquines”.
Però no sols des del punt de vista de la potència o de l'eficiència, sinó també de com fer les coses. De fet. Per a ordenar què fer a la màquina cal donar instruccions detallades. Així, ha hagut d'aprendre a programar. “I continuo aprenent constantment”, diu Gonzalez-Déu.
Sóc híbrid (i estic orgullós)
Reconeix que és híbrid, humorístic: “Així ens diem els membres de l'equip Ixa”. Actualment treballa en el departament de Llengua i Comunicació Basca de l'Escola d'Enginyeria de Bilbao. De fet, va presentar la seva tesi fa tres anys. Com a investigador postdoctoral li van oferir la substitució i després de realitzar algunes substitucions, va treure l'any passat la plaça de professor adjunt. Des de llavors es dedica a la docència i la recerca.
No és fàcil conciliar-los, sobretot per falta de temps. Li sembla que l'ensenyament li resta temps per a investigar, però reconeix que s'aprèn molt: “Per exemple, després de qualsevol explicació, un et tira: I per què és així i no així? Això et fa pensar i t'obliga a tenir en compte altres opcions. I això és bo perquè després estigui obert a la recerca”.
Ara, ensenyant a les màquines a tenir “sentit comú” a través del llenguatge. És un tema en l'àmbit de la intel·ligència artificial i reconeix que encara estan en els seus inicis. En el futur, es veu avançant en el camí. Però no té cap dubte que si quedés fora d'ell trobaria alguna cosa: “No sé estar sense fer res”.
Va néixer en Pasai Sant Pere en 1988. Llicenciat en Filologia Alemanya, va cursar el Màster en Anàlisi i Processament del Llenguatge. A continuació va realitzar la tesi (Proposta per a l'anàlisi d'estructures sintàctiques complexes en basca i la simplificació automàtica de textos), sota la direcció de María Jesús Aranzabe i Arantza Díaz d'Ilarraza. Investigador en el grup Ixa des de 2010 i actualment professor adjunt a l'Escola d'Enginyeria de Bilbao, en el departament de Llengua i Comunicació Basca.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
