“M'agradaria que aquest espai fos molt més feminista”
Muitze Zulaika Gallastegi treballa en un camp de moda: la intel·ligència artificial. En concret, està desenvolupant el corrector gramatical en basc en el centre d'intel·ligència artificial Orai (Elhuyar). No obstant això, quan va emprendre el camí d'accés, la intel·ligència artificial no estava tan present en el bogie. És més, ha recordat que la informàtica tampoc estava de moda, i va començar a fer-ho mig aleatori.
Diu que va fer el batxillerat en la branca de ciència i tecnologia, i no tenia clar per on anar. Així, va començar en la facultat d'informàtica sense vocació especial però amb curiositat. "En aquella època representàvem als informàtics com a homes friki, que sabien programar des de petits... I, per tant, em temia que la carrera anava a ser, a més, perquè no tenia gens de programació, etcètera. Però les carreres estan per a això, i allí vaig aprendre el que és la informàtica, i va ser com descobrir un nou món: vaig aprendre un nou idioma, vaig aprendre a programar... Al final vaig aprendre a pensar com un informàtic o un científic".
A més, va veure que la gent de la facultat no tenia res a veure amb el model estereotipat, i que hi havia moltes dones professores. Així va anar enamorant-se a poc a poc de la carrera. Allí va sorgir la possibilitat de dedicar-se a la lingüística. "El món de la informàtica està molt masculinizado, i els meus oficis i llocs habituals no m'atreien molt. Però en l'últim any de la carrera vam tenir l'assignatura de processament del llenguatge. En aquesta assignatura s'ensenya a les màquines a comprendre el llenguatge humà a través de la intel·ligència artificial. I aquí van coincidir els meus interessos, perquè sempre he tingut l'adhesió a la llengua".
Aquesta assignatura va quedar "totalment fascinada" i es van obrir les portes a un nou món. En aquest sentit va fer el seu treball de fi de grau en Elhuyar, així com el de fi de màster. En concret, el treball fi de màster va consistir a desenvolupar un model de correcció d'errors gramaticals en basc.
Intel·ligència artificial, basca i feminisme
El fet que el model s'hagi fet per al basc té la seva dificultat, però també és especial quant a motivació, ja que treballa per al basc i per al basc. "En el centre Orai aportem al basc. És clar que la intel·ligència artificial té poder i té força per a transformar la societat, i aquí hi ha riscos. Però el processament del llenguatge és imprescindible per a les llengües minoritàries, que és la realitat, i si volem una societat actualitzada i una llengua activa, necessitem que els models comprenguin el basc, siguin capaços de crear en basc, siguin capaços de traduir... Necessitem per a la supervivència del basc".
El basc necessita intel·ligència artificial i les dones investigadores també són necessàries. Zulaika afirma que la ciència i la tecnologia en general estan masculinizados i això cal canviar-ho. "I ara cal canviar-ho. Per què? Perquè jo no entenc un món sense dones, no entenc una ciència sense dones, no entenc una recerca que no tingui aquesta mirada. I crec que és imprescindible aplicar aquestes mirades i pensaments en ciència i informàtica".
Estar en minoria suposa, a més, un menor prestigi o importància. "No són coses aïllades, sabem que és un problema estructural. I per a afrontar-ho, en primer lloc, és necessari ser conscients i visibilitzar la situació, i després afrontar-la de manera sistemàtica a través de polítiques i pràctiques. Què investigarem, per què investigarem això, decidirem, abans de fer una recerca, fer-ho des d'una mirada feminista, qui investigarà, com... es poden plantejar moltes coses des del principi", ha dit Zulaika.
També són necessàries les còmplices, i la majoria dels quals ha trobat Zulaika són dones, no sols d'informàtica, sinó també d'altres àmbits. "Aprenent d'ells he aconseguit portar-ho després al meu àmbit".
Per tant, encara que està molt a gust en la recerca i en basca, i vol seguir aquí, també té un desig de futur: “M'agradaria que aquest espai fos molt més feminista”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
