"La primera vegada que vaig anar a Egipte vaig plorar emocionat"
Els temes científics rares vegades arriben als mitjans generals. Però hi ha excepcions, i una d'elles ha estat l'última recerca d'Amaia Arranz Otaegui: en la zona que avui és Jordània, han demostrat que fa 14.000 anys fabricaven pa en forma de talo.
Arranz està satisfet amb la difusió de la recerca i dóna molta importància a la divulgació: "La majoria de les recerques no arriben a la societat. La labor dels investigadors és la de socialitzar el nostre treball; en definitiva, és una manera de retornar a la societat el que hem posat per a finançar la nostra recerca". Diu que per a ser un bon divulgador cal aprendre, però per a començar n'hi ha prou amb tenir voluntat: "Amb aquesta recerca m'han anomenat de molts mitjans i ha estat una experiència molt bonica". Tan bonic que voldria continuar aprofundint en la divulgació.
Si bé es percep que li agrada la divulgació, mostra encara més passió en parlar de recerca. Ha reconegut que des de petits li agradaven la paleontologia, l'arqueologia, etc.: "El meu germà tenia uns fòssils amb els quals anava. Amb Egipte em fascinava, llegia tot. Al final, amb quinze anys, vaig aconseguir anar a Egipte amb la meva mare i vaig començar a plorar en el museu, emocionat".
Encant d'Orient Pròxim
Tenia clar que volia anar per aquest camí i per a això es va anar a estudiar Història a Barcelona, perquè hi havia professors molt bons i tenia ganes d'allunyar-se de casa. En finalitzar la llicenciatura va sol·licitar una beca del Govern Basc per a realitzar el màster i la tesi. "La qüestió era que no podia triar el tema, m'agradava tot. Per exemple, vaig parlar amb Paco Etxeberria... Just llavors em van convidar a una excavació a Síria, amb un equip de Barcelona, en el qual estaven Juan José Ibáñez, un important investigador de Barcelona, i Lidia Zapata, que ha desenvolupat l'arqueobotánica a Euskal Herria. I em van proposar el tema de la tesi: investigar les seves restes vegetals, l'origen de l'agricultura i tot això. A mi em semblava que aquest tema estava molt estudiat i que tot era conegut, però vaig dir que sí".
Així va començar la vinculació amb Orient Pròxim. Fins que va esclatar la guerra de Síria, es va traslladar cada any al jaciment i des de llavors es trasllada a Jordània. També ha visitat Líban i sempre ha tornat a Orient Pròxim. "D'aquí torno amb pena, perquè allí deixo més amics que companys".
No tot és dolç, però també li ha tocat viure situacions desagradables, sobretot a l'Iran, per ser dona: "Està molt jerarquitzat i, si ets dona, estàs per sota de tots. Jo encara sort que era doctor, si no, no m'anaven a tenir en compte per a res. I no obstant això, no em permetien fer res només, no tenia llibertat". A Jordània, no obstant això, la situació és diferent, i allí no té problemes per a treballar de front amb els investigadors de la zona. "Els que manen són tots homes, però això també avui a Europa".
També troba altres dificultats, no per ser dona, sinó per posar potes enlaire el que està escrit. "Mostrar que es feia pa en el Paleolític va en contra del que es pensava. Però no és l'únic exemple, en altres ocasions hem demostrat que la idea era errònia i no volen acceptar-la. Per exemple, continuen dient que a Turquia es van domesticar les plantes per primera vegada, encara que els nostres descobriments han demostrat que no és així. Hi ha grans resistències". No obstant això, Arranz no es queda en silenci i de braços plegats, i es dedicarà a investigar amb tanta passió com fins ara per a conèixer i donar a conèixer el seu passat.Va néixer a Tolosa en 1987. Després de llicenciar-se en Història, va cursar el Màster en Quaternari en la UPV. Durant el seu doctorat va treballar en Arqueobónica, explorant les plantes de diversos jaciments d'Orient Pròxim. Actualment és investigador postdoctoral en la Universitat de Copenhagen i continua investigant la transició caçador-recol·lector/agricultor.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
