Avui és 17 de març. I ara que estic escrivint aquest pròleg no sabem com acabarà l'accident de la central nuclear de Fukushima. La situació ha empitjorat constantment des del dissabte, amb problemes en tots els reactors de la central i vessament radioactiu. És clar que la situació és molt greu, a partir d'aquí tot és un remolí.
Però sense conèixer la magnitud de l'accident nuclear de Fukushima, la qual cosa està succeint al Japó ha recordat inevitablement a Chernobil, en vespres del vint-i-cinquè aniversari de la tragèdia. El 26 d'abril de 1986 va tenir lloc a Ucraïna l'accident més greu de la història de l'energia nuclear i va destruir per sempre la vida de milers de persones. Immediatament després de la comparació, la indústria nuclear ha negat que Fukushima i Chernobil són comparables. I no, Fukushima no és Txernobil. Les característiques de la central no són les mateixes, ni les característiques de l'accident, ni els comportaments dels responsables davant l'accident.
Alguns defensores de la nuclear s'han atrevit a anar més i han considerat a Fukushima com un exemple de solidesa i seguretat davant un terratrèmol i un tsunami increïbles, amb mesures de seguretat. En Borsa ho han vist d'una altra manera i de seguida han augmentat les renovables. Les autoritats es comprometen a revisar tots els protocols de seguretat.
En la calor de la crisi, i més enllà del valor del que s'ha dit per por, està per veure les conseqüències de l'accident en el desenvolupament de la indústria nuclear. Presentada com una font alternativa d'energia sense efecte d'hivernacle, la indústria nuclear s'hi havia incolgado, però la central de Fukushima ha mostrat la seva cara bruta de perill i ha reforçat el debat del model energètic.
A pesar que Fukushima i Chernobil són diferents, ens han portat a discutir els mateixos temes. En funció de quin model energètic volem desenvolupar? Quanta energia necessitem? Quins riscos té? Quins riscos estem disposats a assumir? Qui pren les decisions? Què és la seguretat? Ara toca fer front a la crisi, però quan la situació se solucioni (esperem que sigui així) les velles preguntes a resoldre continuaran esperant.