Per a mirar al que som des d'un altre punt de vista i expressar el pes dels microorganismes que habiten en nosaltres, un truc eficaç és imaginar a l'home com una colònia enorme de cèl·lules. En aquesta representació, alguns membres de la colònia són cèl·lules humanes, especialitzades en aquesta o en ella, i molts són bacteris, que cooperen o competeixen entre si dins de l'embolcall que és el cos humà. La imatge està arrodonida per una dada relacionada amb l'ADN: el genoma humà seqüenciat és només el 10% de l'ADN corporal, la resta és de microorganismes.
Els protagonistes d'aquest número són alguns d'aquests microorganismes, concretament els bacteris que habiten en el nostre intestí. Dir que són essencials per a l'acompliment de determinades funcions relacionades amb la digestió no és ara nou. I que poden ser responsables de determinades malalties. No obstant això, les recerques dutes a terme en els últims anys han posat de manifest que tenen moltes més funcions i han suposat un canvi profund en la nostra visió dels bacteris intestinals.
Les recerques han demostrat la seva participació no sols en el metabolisme, sinó també en molts altres aspectes com la immunologia i la neurologia. La relació entre els bacteris intestinals i el nostre cos és tan estreta que la consideració d'òrgan és una visió cada vegada més estesa. Així ho reconeix, entre altres, l'investigador d'inmunogenética de la UPV/EHU, José Ramón Bilbao.
Al llarg de les deu pàgines d'aquest número hem recopilat el testimoniatge d'aquest canvi d'enfocament i compteu com els bacteris intestinals han passat de ser “enemigues” a “socorristes necessaris” en uns casos a ser “febles”; “òrgans”. Tots els arguments que componen el testimoniatge no són fàcils de digerir en la primera lectura, i alguns són de lectura lenta. Per exemple, el camí que pot anar dels bacteris intestinals a l'autisme no es realitza immediatament. No obstant això, les raons per a pensar que la intervenció que tenen en nosaltres pot ser d'aquesta naturalesa no són excloents.