L'interès per la ciència i la tecnologia ha augmentat un 11% des de 2006, i la ciutadania considera que aquests temes haurien de ser una prioritat de la despesa pública. Aquestes són dos de les conclusions dels resultats d'Estudi "de la percepció de la societat basca sobre ciència i tecnologia 2012". Aquest estudi ha estat realitzat per la Fundació Elhuyar, en col·laboració amb el Departament d'Educació, Política Lingüística i Cultura del Govern Basc i la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc.
L'estudi ha tingut com a objectiu mesurar i diagnosticar la percepció de la societat basca sobre la ciència i la tecnologia. El treball de camp s'ha dut a terme al llarg de 2012, amb dos enfocaments: un qualitatiu per a conèixer de prop i en profunditat les opinions sobre la ciència i la tecnologia, i un altre quantitatiu que ha aportat dades precises i estadístics. Cal destacar que en 2008 també realitzem un estudi d'aquest tipus, la qual cosa ens ha permès comparar les dades actuals amb els actuals i analitzar l'evolució de l'enfocament.
Així, la recerca ha demostrat que la ciència i la tecnologia s'han convertit en un element fonamental en la societat basca, i que els ciutadans pensen que l'objectiu de la inversió i el desenvolupament de la ciència i la tecnologia ha de ser equivalent als països líders d'Europa.
D'altra banda, els enquestats esmenten la gran influència que té la crisi econòmica per a invertir en ciència i tecnologia. En aquest sentit, en l'estudi de 2008 s'esmentava la "fugida de talent" com un risc, però ara es considera una realitat.
Segons l'anàlisi quantitativa, tres de cada quatre ciutadans consideren que la ciència i la tecnologia aporten més avantatges que desavantatges. A més, veuen amb bons ulls les professions relacionades amb la ciència i la tecnologia i consideren que la professió dels investigadors és atractiva. La població considera que té un nivell d'informació "mitjà" sobre ciència i tecnologia i que la informació sobre aquests temes la reben principalment a través d'internet i la televisió, sobretot entre els més joves (15-29 anys).
Les dades destacades poden ser d'interès per a qualsevol persona, però l'estudi recull molt més. Entre ells hi ha quatre aspectes que poden ser destacats per als que ens dediquem a la comunicació de la ciència.
Primera. En l'aspecte qualitatiu s'aprecia clarament que en la societat el discurs sobre ciència i tecnologia es manifesta principalment en la tecnologia. La imminència que defineix la ciència i la ciència no apareix en les característiques de la ciència i la tecnologia. Potser símptoma de Slow science vs fast technology?
Segon. Els resultats mostren que la societat considera necessària la recerca, i el percentatge de persones que el consideren necessari s'ha incrementat respecte a l'anàlisi anterior. La societat, per tant, no qüestiona la necessitat de posar recursos per a la recerca. Això ens recorda un argument que tantes vegades hem utilitzat en la comunicació de la ciència i la tecnologia. De fet, entre els quals ens dediquem a la comunicació de la ciència, l'argument clàssic ha estat la necessitat d'advertir de la importància de posar recursos en la recerca. Segons les dades, l'objectiu estaria aconseguit, o bé seria conseqüència del treball ben fet.
Tercer. Aquestes dades mostren que l'educació formal constitueix en gran manera una percepció de la ciència i la tecnologia. Al llarg de l'estudi destaquen les següents dades: d'una banda, en preguntar per les etapes en les quals s'ha rebut la millor educació en ciència i tecnologia, el 32% en batxillerat, el 21% en primària i secundària i el 18% en formació professional.D'altra banda, quan els preguntem per temes d'interès, només en el segment de menors de 29 anys s'esmenta ciència i tecnologia. Finalment, en preguntar-se en quina àrea s'ha d'investigar, només els menors de 29 anys esmenten les ciències bàsiques.
A la vista de les dades, la ciència i la tecnologia desapareixen al mateix temps que abandonen l'educació formal, entre gent de molt jove edat. Què passa amb els adults? Es produeix una interrupció en l'alfabetització de la ciència i la tecnologia?
Quart. La societat mostra un grau mitjà d'interès per la ciència. Quan se li pregunta per falta d'interès, les principals raons són "no entenc", "no desperta el meu interès" i "no penso en el tema". És clar que la societat no pot estar interessada en tots els temes, però, en lloc de ser ciència i tecnologia, rebríem aquestes respostes si els temes fossin uns altres? I, més encara, és coherent que les respostes a la falta d'interès i d'interès que considerem necessàries siguin aquestes?
Per què comunicar ciència i tecnologia? I què comunicar en ciència i tecnologia?
Perquè no la necessitat d'invertir recursos en ciència i tecnologia per a crear una societat madura que percebi la ciència i la tecnologia com a part de la cultura. Aquest és, en la nostra opinió, el repte dels quals ens dediquem a la divulgació o comunicació en sentit ampli.
Veiem els nostres passos en la integració de la ciència i la tecnologia en el conjunt de coneixements, comportaments i creences que defineixen la nostra societat. La ciència i la tecnologia no sols per a relacionar-se amb el progrés, sinó per a adonar-se dels ritmes de la ciència i la tecnologia, per a ampliar les regles que hi ha darrere d'elles, etc.
És clar que les persones que treballem en comunicació no hem aconseguit totalment aquesta proximitat a la societat. No hem aconseguit encendre les ganes. Segurament haurem d'explorar noves formes en la comunicació (o la divulgació) i és possible que hàgim d'aprendre d'altres "disciplines" per a estructurar el nostre discurs.
L'art, per exemple, ha aconseguit ser percebut com un tret de la nostra societat actual i té una clara presència en el nostre dia a dia (paisatge, oci, espais de debat...). Potser tenim una cosa apresa del discurs comunicatiu que utilitzen les arts i podem assimilar algunes de les claus que s'utilitzen en elles (emocions, persona, creativitat). Què hem de fer i el camí és emocionant.