Ciència: 50 anys més tard, què?
Ikertzailea eta irakaslea
Euskal Herriko Unibertsitateko Informatika Fakultatea
No m'agrada fer prediccions. Al llarg de la història de la ciència hem vist moltes vegades com les prediccions dels grans científics ni tan sols s'han acostat a la realitat. Per això, en aquesta anàlisi em centraré en la pregunta com li agradaria que fos la teva àrea dins de 50 anys?
Al principi vaig pensar en aquesta pregunta com a excusa per a parlar dels grans problemes de la intel·ligència artificial, però donant tornades al capdavant vaig arribar a la conclusió que no m'importa molt com serà la meva àrea dins de 50 anys. Estic convençut que la realitat no em desprescribirá. El que vull dir és que no m'importa massa si dins de 50 anys s'utilitzaran xarxes neuronals o si els problemes a resoldre són alguns que avui ni tan sols coneixem. Encara que vengen, segur que serà molt interessant.
Però en aquell vòrtex de pensament em vaig adonar que hi havia alguna cosa que realment volia, tant en el meu àmbit com en els altres. I que a més això era a les nostres mans. Així que avui us parlaré d'això. Vull presentar-vos dues idees clau:
- La importància de la ciència bàsica i, en conseqüència, de la seva promoció i prestigi.
- I molt relacionada amb això, la necessitat de cuidar bé als científics, especialment als principiants.
Quina és la brúixola de la ciència?
Per a començar amb la primera idea utilitzaré l'exemple del GPS. El GPS no podria funcionar sense conèixer la teoria de la relativitat general. Einstein va publicar en 1915 la seva teoria, un esforç per comprendre la gravetat, imprescindible avui dia per a utilitzar el GPS. Creieu que Einstein va pensar alguna vegada en les aplicacions pràctiques de la seva teoria? Ell tenia davant un puzle, volia entendre la naturalesa. El seu objectiu era la ciència bàsica.
Avui dia, no obstant això, en voguen paraules com a recerca aplicada, desenvolupament i innovació. Però la recerca aplicada i la innovació són inútils si no es fa ciència bàsica. El discurs de la recerca aplicada resulta atractiu. En definitiva, se'ns diu que investiguem, però per a solucionar problemes que són importants per a la societat. És normal que els nostres polítics i la majoria de la societat assumeixin aquest discurs. Però lamentablement la història ens ha ensenyat que la ciència no funciona així. No podem predir, en general, quins coneixements necessitem per a solucionar un problema.
La història ens ha donat una lliçó clara en aquest sentit: la millor manera de solucionar els problemes de la humanitat és generar nou coneixement i hem de reconèixer que no podem liderar aquest procés. Resoldre els grans problemes de la ciència ha de ser la nostra brúixola. Per tant, el desenvolupament i la innovació són, sens dubte, necessaris, però aquesta construcció requereix d'uns sòlids fonaments. Aquestes bases seran aportades necessàriament per la recerca bàsica. I no val que aquesta recerca bàsica es faci en un altre lloc. La història també ha demostrat que la capacitat de desenvolupar aplicacions sorgeix en el lloc on es realitza la recerca bàsica.
Un exemple de Silicon Valley
és l'Stanford Significatiu del País Basc. És un motor econòmic i transformador a nivell mundial. Perquè Silicon Valley no seria tot avui si abans no hagués estat la Universitat de Stanford. Si aquí, al País Basc, volem fer alguna cosa semblança a Silicon Valley, primer hem de construir el nostre Stanford. I això és inevitablement la Universitat del País Basc. La UPV/EHU no ha de ser únicament un centre d'ensenyament. Hem d'impulsar la recerca punta en la universitat per a generar nou coneixement i construir les bases de la prosperitat futura.
I aquí ens trobarem amb el segon punt que he comentat abans: la necessitat de tractar bé als científics. La ciència actual es basa en el treball en equip. En aquests grups, no obstant això, els doctorands solen ser els principals protagonistes. En definitiva, són ells els qui fan el treball més important: experiments, desenvolupaments necessaris, proves… Exigim a aquests doctorands un graó enorme per a poder realitzar la seva tesi. Han de ser els millors. Però, desgraciadament, no premiem prou aquest graó. Els doctorands tenen unes condicions econòmiques precàries i un futur ple d'incerteses. Estem frustrant moltes vocacions de formació, la qual cosa no és gens bo.
Us comptaré un exemple del meu equip de recerca. Estic en Hitz Zentroa. Com la majoria dels grups de recerca, ens basem en els doctorands. Ara mateix tenim doctorands d'enorme nivell. Imagina't, els nostres doctorands ja han treballat en Amazon, Facebook i Apple. En alguns casos, aquestes mateixes empreses han vingut buscant a aquests doctorands. Els paguen fons per fer un internship en aquestes empreses. Aquí, no obstant això, és com fer pràctiques, amb l'objectiu de fer recerca. La meva pregunta és quin futur oferirem a aquests excel·lents investigadors?
La nostra responsabilitat és la nostra Responsabilitat
per a fer front a aquests problemes. Si dins de 50 anys volem una Euskal Herria avançada i pròspera, hem d'establir les bases ara mateix. L'aparició de problemes és sovint la més fàcil. El més difícil és proposar solucions. Entre tots haurem de buscar aquestes solucions, però aquí la meva petita aportació. Voldria deixar aquí tres idees principals com a directrius:
- Reduir la burocràcia. En recerca treballem sobretot amb diners públics, per la qual cosa entenc que les administracions siguin rigoroses en el maneig dels diners que ens donen. Però la burocràcia que hem de suportar és excessiva i moltes vegades inútil. Treballem per a eliminar aquesta burocràcia innecessària. Guanyaríem un munt d'hores per a fer recerca.
- Augmentar el finançament de la ciència bàsica. Tant per als projectes de recerca com per a l'adquisició de les infraestructures necessàries. Però, sobretot, per a millorar les condicions dels doctorands. Hem de donar-los condicions dignes i oferir-los un bon futur.
- Apostar pel talent. Predir el futur és gairebé impossible, per la qual cosa és molt difícil predir si l'un o l'altre camp de la ciència serà més important. En 2010 gairebé ningú parlava d'intel·ligència artificial. Avui dia apareix en tots els llocs. Per tant, sembla més raonable apostar pel talent que per algunes àrees. Donem el que necessiten als millors investigadors, independentment de l'àrea en la qual treballin. Segur que tornaran els resultats.
Llavors, com m'agradaria que fos la meva àrea dins de 50 anys? M'agradaria una ciència bàsica i fort a Euskal Herria, inclosa la intel·ligència artificial i el processament del llenguatge. M'és igual si hi haurà xarxes neuronals o algun altre sistema en el bogie, però el que vull és que els que l'investiguen ho facin amb llibertat i en condicions dignes. Ah! I el que jo sigui aquí, gaudint del que fan.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
