Fins a quin punt són fiables les proves d'ADN?
Una dona denuncia una violació. La policia investiga l'ocorregut i deté a un sospitós. Totes les proves apunten al fet que el violador és sospitós. No obstant això, l'anàlisi de l'ADN situa la recerca en una nova adreça: analitzant l'ADN extret de les cèl·lules orals del sospitós i la mostra de semen recollida en el cos de la víctima, s'observa que només 7 dels 13 marcadors analitzats són compatibles. Així comença el capítol "Bloodlines" de la sèrie CSI (2004). Al llarg del capítol es demostra que el violador ha estat acusat i que la discordança de les anàlisis genètiques es deu a un problema genètic del sospitós. Aquest trastorn genètic, denominat quimerisme, fa que l'organisme disposi de línies cel·lulars de diferent informació genètica.
El quimerisme no és ficció, existeix en la vida real i, encara que no sabem amb quina freqüència apareix, es creu que és estrany. Les quimeres individuals es poden formar per diferents motius, un d'ells relacionat amb els embarassos bessons: si dos òvuls creats simultàniament es fecunden amb sengles espermatozoides, els resultats bessons varien, però si en els primers estadis de desenvolupament embrionari les cèl·lules de totes dues fecundacions s'uneixen, el resultat serà un individu quimèric. Aquesta estranya condició s'ha demostrat en uns pocs casos reals (uns 30) i sempre en circumstàncies especials.
No obstant això, la presència de cèl·lules amb diferent informació genètica en organismes pluricel·lulars no és exclusiva del quimerisme. Hi ha un altre fenomen en el qual les cèl·lules presenten diferències genètiques puntuals: el mosaic. Aquesta condició es deu a la presència de variants genètiques en alguns dels milions de cèl·lules somàtiques d'organismes pluricel·lulars. Una de les causes és la mutació de novo en una cèl·lula embrionària. Aquestes mutacions no es transmeten a la següent generació (això ocorreria només si es tractés de cèl·lules germinals), però podria estendre's a cèl·lules derivades. Hipotèticament, si la mutació es produeix a l'inici del desenvolupament embrionari, una proporció significativa de les cèl·lules de l'individu adult podria sofrir mutació, mentre que la resta de les cèl·lules tindrien informació original. Com els processos de divisió cel·lular es produeixen al llarg del desenvolupament en milions d'ocasions, el mosaic genètic és habitual. Es diu que tots els éssers humans tenim algun grau de mosaic. Treballs recents en els quals es demostra l'heterogeneïtat en el genoma de les neurones d'un individu o en la seqüència del genoma mitocondrial dels diferents teixits d'un individu han revelat que aquesta condició és molt comuna.
Tornant al camp forense, el quimerisme i el mosaic poden causar problemes a l'hora d'interpretar les proves d'ADN?
En medicina forense, les proves d'ADN s'utilitzen en molts camps, però s'utilitzen principalment per a determinar les relacions de maternitat i/o paternitat i per a identificar indicis d'acció criminal o catàstrofe. En aquests casos, les proves d'ADN s'utilitzen per a comparar els perfils genètics de les diferents mostres biològiques. Un perfil genètic indica la combinació d'al·lels en els marcadors genètics que s'analitzen en una mostra biològica. Normalment s'analitzen pocs marcadors (uns 13) però molt polimòrfics d'un individu a un altre. Això és suficient per als casos forenses, ja que es basa en dues consideracions: la primera indica que cada persona té un perfil genètic únic i la segona, que cada perfil genètic és únic, excepte per als bessons iguals o monocigóticos, que comparteixen la mateixa informació genètica. El quimerisme i el mosaic qüestionen la primera afirmació i el mosaic la segona, per la qual cosa pot ser un problema per a resoldre certs casos forenses.
Es pot detectar el mosaic si en diferents mostres d'una mateixa persona apareix discordança en algun marcador de l'ADN però no en la resta. No obstant això, en algunes situacions, com el càncer, augmenten les diferències genètiques entre les cèl·lules d'un mateix individu, la qual cosa pot donar lloc a una interpretació errònia dels perfils genètics. Sabem que en els processos de càncer es produeix una inestabilitat genètica que pot arribar a alterar el genotip del 68% dels marcadors STR (marcadors utilitzats habitualment en l'activitat forense). Per això, conèixer si un individu implicat en una recerca forense està sofrint algun procés de càncer pot ser important per a interpretar perfils genètics discordants, ja que pot ser degut al mosaic.
El quimerisme és una condició més complexa, més difícil de detectar i que afecta més els errors que es puguin cometre durant la interpretació de l'anàlisi de l'ADN. Exemple d'això són algunes situacions de quimerisme en les quals els individus tenen simultàniament unes cèl·lules amb factors genètics propis del sexe femení i altres pròpies del sexe masculí. En aquests casos, les anàlisis d'ADN per a determinar el sexe solen donar resultats erronis o ambigus. En tractar-se de brots estranys (almenys això es creu), pot pensar-se que el seu impacte en l'activitat forense és mínim. I potser és així, i pocs sospitosos de quimerisme han escapat a una acusació a causa de discordances entre el perfil genètic de les seves cèl·lules orals i les restes biològiques d'una acció delictiva. No obstant això, convé saber que activitats cada vegada més habituals com el trasplantament de medul·la òssia o la fecundació in vitro augmenten la probabilitat de sofrir un quimerisme.
En els pròxims anys és possible que els sistemes d'identificació forense utilitzin tècniques més sensibles i precises per a l'anàlisi de l'ADN. I és possible que sapiguem amb quina freqüència realment apareix el quimerisme en els éssers humans i que tinguem procediments eficaços de detecció. No obstant això, mentre no arribem a aquest punt, les diferències puntuals que es produeixen com a conseqüència del mosaic s'estan utilitzant per a diferenciar els perfils genètics dels bessons monocigóticos, a priori iguals. Aquest exemple il·lustra com el coneixement científic ajuda al fet que la situació problemàtica present una oportunitat de noves aplicacions.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
