Salut: 50 anys més tard, què?
Com veig la salut i la salut dins de 50 anys? Tinc clar com vull que sigui la sanitat del futur, pública, de qualitat i basca, que posi en el centre i cuidi la salut de tota la ciutadania basca. Endevinar com serà en el futur no és tasca fàcil. Em poso mirant al futur i soc pessimista perquè en l'àmbit de la salut hi ha raons per a ser molt negatiu.
Se sap que el model de vida i consum dels quals avui vivim als països rics del món té un impacte negatiu en la nostra salut física i emocional. Com ha deixat clar la pandèmia del COVID-19 dels últims anys, les desaparicions d'ecosistemes provocades per les activitats humanes afavoreixen els processos de zoonosis i poden aparèixer pandèmies que comprometen la nostra salut. Però més enllà de la destrucció dels ecosistemes, els nostres hàbits d'avsionamiento i oci, el ritme estressant de treball, la pobresa… influeixen directament en la nostra salut física i emocional.
Conseqüències
de la vida actual Estudis que preveuen la prevalença futura de determinades malalties apunten a un augment significatiu de l'obesitat, la diabetis, el càncer i les malalties mentals. Per exemple, segons la Federació de Diabetis Internacional, entre 2019 i 2045 la prevalença de diabetis augmentarà 1,6 punts en les persones entre 20 i 79 anys.
En el cas de l'obesitat, les previsions tampoc són bones. Prenent com a base les dades actuals de 18 països europeus i els EUA, s'espera que la prevalença més elevada d'obesitat entre els homes entre els anys 2030 i 2052 i entre les dones entre 2026 i 2054. Se sap que l'aparició de la diabetis i de l'obesitat està molt influïda per l'alimentació i el sedentarisme. És a dir, per a prevenir aquestes malalties és necessari canviar l'alimentació i els hàbits de vida.
Una altra malaltia que sofrirà una forta pujada en els pròxims anys és el càncer. Sense càncer, càncers. De fet, es preveu un augment considerable de l'aparició de diferents tipus de càncer. Segons un informe publicat per la Societat Espanyola d'Oncologia, a Espanya es preveien 280.101 casos de càncer en 2022, mentre que en 2040 s'espera que la incidència aconsegueixi els 340.000 casos, un 21,7% més que en 2022. Encara que l'aparició de càncers està molt influenciada per hàbits insans, pel consum d'aliments processats, pel consum d'alcohol o pel consum de tabac, és com un dels factors de risc més importants. El risc de patir càncer augmenta considerablement a partir dels 50 anys. Així, des del naixement fins als 80 anys, els homes s'enfronten al risc de desenvolupar el càncer en un 4mundo, i les dones en un 27,6%. Als 85 anys aquests valors són del 48,6% i 32,2% en homes i dones, respectivament.
La qüestió de les malalties
mentals Quant a les malalties mentals, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en 2019 gairebé mil milions de persones patien alguna malaltia mental, entre elles el 14% dels adolescents a tot el món sofria algun trastorn mental. De les 100 morts ocorregudes aquest any almenys una va ser suïcidi, i el 58% dels suïcidis es va produir entre les persones menors de 50 anys. La pandèmia del COVID-19 empitjora la situació ja que només en el primer any de pandèmia els casos de depressió i ansietat van augmentar un 25%.
En un context de cada vegada més freqüent malaltia mental, cada vegada hi ha menys recursos per a atendre-la, ja que un percentatge molt reduït de persones amb malaltia mental disposen d'una atenció eficaç, accessible i de qualitat en el seu diagnòstic i tractament. Per exemple, el % dels mòbils que tenen psicosis a tot el món no reben atenció per a tractar malalties mentals. Però les diferències són notables: als països amb ingressos elevats, el 79% de les persones amb psicosis reben tractament enfront del 12% dels països amb ingressos baixos. En el cas de la depressió, l'atenció prestada pels serveis de salut és insuficient als països més rics, i menys encara quan tenen baixos ingressos. Als països rics només un terç de les persones amb depressió reben atenció i només un 23% rep un tractament adequat contra la depressió.
Sanitat pública i fort
Les dades demostren que la situació actual no és bona i que empitjorarà en el futur. Per a fer front a moltes malalties serà imprescindible canviar el nostre model de vida i consum. I també és un repte important reforçar els actuals sistemes de salut i estendre la cobertura a tots els països del món. En un sistema sanitari eficaç, la prevenció de malalties i el diagnòstic precoç són claus i per a això és necessari reforçar l'atenció primària.
Encara que les diferències negatives són múltiples, no volgués acabar sense esmentar els avanços realitzats en els últims anys en el camp de la salut i la recerca biomèdica. És innegable l'augment de l'esperança de vida en els últims anys, malgrat l'evident bretxa entre països. Es pot afirmar, sens dubte, que l'augment de l'esperança de vida és reflex dels assoliments de la recerca biomèdica.
Els reptes de la recerca
biomèdica Per a entendre com serà la sanitat del futur no hi ha més que mirar al passat. Fa 100 anys hi havia moltes morts per diabetis, fins que en 1922 es va introduir per primera vegada la insulina com a tractament. Sis anys més tard, en 1926, es va descobrir la penicil·lina, un tractament enfront de moltes infeccions. Des de llavors hem conegut la vacuna antipolar, els trasplantaments cardíacs, les ressonàncies magnètiques, els retrovirals contra el VIH, la seqüenciació del genoma humà, l'ull biònic, la teràpia gènica i, com no, les vacunes basades en el mRNA. Aquests avanços biomèdics han servit per a salvar milions de vides i millorar el diagnòstic i alleujar la gravetat de moltes malalties.
Encara que tot sembla encertat, en els pròxims anys la recerca biomèdica portarà enormes prejudicis en la cura de la salut i afectaran directament el diagnòstic, tractament i curació de malalties. En l'àmbit del diagnòstic es construiran biomodelos de malalties combinant el big data (base de dades clínics) i la intel·ligència artificial. En el mateix sentit, s'avançarà en la identificació de biomarcadores no invasors per al diagnòstic de malalties, per a això cobraran especial importància els estudis de genoma, transcriptota i proteoma de malalties.
Pel que fa als tractaments, la formació específica de fàrmacs amb nanopartícules permetrà evitar o atenuar els danys laterals que actualment sofreixen alguns tractaments, com les quimioteràpies. A més, la farmacogenética permetrà ajustar els tractaments a determinats perfils genètics, la qual cosa redundarà en una major eficàcia.
En el camp dels remeis, a més del descobriment de nous fàrmacs i la teràpia gènica, sembla que podrem construir òrgans o parts del cos a través de la bioimpresión. Els trasplantaments mundials constitueixen una bona oportunitat per a fer front a l'escassetat d'òrgans.
Evidentment, aquests avanços milloraran la nostra qualitat de vida i la nostra esperança, però sens dubte la clau d'una sanitat eficaç en el futur serà la millora de la prevenció de malalties. Per a això, caldrà invertir inevitablement models de vida i consum no sostenibles, perquè cuidant la Mare Terra ens cuidem.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
