Enfront de la globalització, jo "food citizen". Carn d'animals clonats
Van aparèixer amb la promesa d'oferir aliments més segurs, saludables i sostenibles, però les biotecnologies alimentàries tenen poc espai de moment a Europa. No obstant això, malgrat no haver participat directament en la producció d'aliments, les biotecnologies han proporcionat a la nostra societat un servei important, ja que ens han permès reflexionar sobre els sistemes d'alimentació des d'una altra perspectiva. Des de l'existència d'aquestes tecnologies, molts dels nostres polítics i organitzacions semblen haver tornat a la realitat des del territori de Mai. A diferència d'abans, han perdut la vergonya de dir que en el món hi ha fam, estructures comercials injustes, abandó ambiental i falta de democràcia. No obstant això, els polítics, en lloc de fer front als problemes i injustícies que es troben en el mercat alimentari, han adoptat una via més senzilla: la pròpia biotecnologia que ha posat de manifest tot el que cal solucionar, l'espia, considerar-ho un becari. Com sense biotecnologia parlàvem poc de fam i de fraus en els aliments, eliminem tots aquests aliments que contenen transgènics, clons i “gens”, i potser silenciem la veu dels qui demanden un mercat just i democràtic. Amb informació reduïda, estem a punt de tornar a caure al vaixell.
El que ha ocorregut recentment amb carn, llet i altres productes d'animals clonats és un exemple excepcional. L'Europarlament i la Comissió Europea han representat el paper del bo i el dolent, i nosaltres, mirant el dit que mostra la Lluna (en aquest cas les suors de l'Europarlament), no ens hem adonat que totes dues institucions estan al servei del mateix sistema i del mateix mercat. A la vista de l'obra, sembla que la culpa és de la biotecnologia que ha permès crear la carn dels clons i no del model de globalització.
A l'abril, la Comissió de la Unió Europea va decidir no adoptar les mesures proposades pel Parlament Europeu sobre els productes dels clonats, entre les quals es troba la prohibició de comercialitzar els productes de les cries d'un animal clonat abans de la cinquena generació i la necessitat de declarar en les generacions futures que el producte procedeix d'animals clonats. L'origen del debat està en l'altre costat de l'Atlàntic. Als Estats Units, la FDA atorga les autoritzacions per a la comercialització d'aliments i medicaments, i en 2006 va concedir l'autorització definitiva per als productes de porc i boví clonat. El debat va sorgir a Europa per importacions.
En comparació amb les intenses polèmiques de dècades anteriors, existeix un símbol evolutiu en el procés polític de la carn de clons. Com ja s'ha fet en nombroses ocasions, la Comissió Europea va voler situar el procés de reflexió exclusivament en la seguretat alimentària, insistint que no hi havia motius per a preocupar-se per les dades científiques. Però la novetat va ser que el Parlament no va qüestionar els estudis de seguretat. La imatge de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (ESEA), peça clau en el sistema europeu, que s'ha vist afectada per la qualitat dels informes científics, ha suposat una nova via. L'Europarlament ha afirmat directament que la major preocupació va més enllà de la tecnologia i que té a veure amb la sensibilitat dels consumidors. És a dir, que les mesures parteixen de la voluntat dels consumidors de ser emprenedors més actius en el mercat (els anomenats food citizen).
Sabent això, com hem d'entendre la sessió del Parlament? És a dir, hem de pensar que la qüestió de la carn de clonats ha estat considerada amb honestedat com una oportunitat per a democratitzar el mercat i, desgraciadament, no ha tingut èxit? Coneixent el nivell dels serveis jurídics parlamentaris, aquesta versió és increïble. Els nostres governs, juntament amb la Unió Europea, formen part dels acords de l'Organització Mundial del Comerç. Segons aquests acords, un país no pot rebutjar productes d'altres països ni protegir els seus productes o serveis nacionals. Quan es tracta d'exportacions, ens sembla bé, però als polítics els resulta difícil explicar que això també afecta a les importacions. Els productes estatunidencs (roba, cotxes o carns) tenen obertes les portes del mercat de la Unió Europea quan tenen un nivell de seguretat adequat.
No hi ha dubte que les institucions europees tenen una intenció seriosa de fer front a aquests acords. No obstant això, les sessions ens han deixat una bona imatge, perquè a l'hora de triar els aliments els europeus tenim ganes de projectar altres criteris ètics, socials, culturals i econòmics, a més de la salut. La globalització econòmica porta la nostra identitat i diversitat cultural com una ona gegantesca, i ens obrim a qualsevol acció que ens permeti no ser consumidors d'aliments sinó de food city. Però en aquest cas el missatger no mereix la nostra confiança. La Unió Europea, construïda sobre un mercat liberalitzat, és un sistema econòmic que volen mantenir les institucions de la Unió Europea, que, malgrat alguna acció simbòlica, no pensin que estan disposades a boicotejar-se.
En aquesta representació també és criticable que els avanços tecnològics en matèria alimentària hagin tornat a aparèixer com a becaris. Són símbols de produccions de masses a gran escala procedents de l'exterior, tant transgèniques en general com de clonats estatunidencs. Per tant, és comprensible estimular la sensibilitat per molts motius, i també és comprensible que nosaltres moltes vegades acceptem l'oposició que simbòlicament mostren. Però si analitzem més a fons, ens beneficia? Separant bé els avanços de la ciència de l'àmbit polític, creiem que hauríem d'exigir mesures més eficaces per al lliure exercici dels nostres drets individuals. Entre aquestes mesures es troba, sens dubte, l'enfortiment de la nostra capacitat de produir aliments de manera sana i sostenible, així com l'establiment de preus adequats. Igual que els consumidors volem reforçar la nostra ciutadania davant la globalització, la biotecnologia dels aliments mereix una transició. Se li ha posat l'etiqueta de ser una simple eina de producció a gran escala i pretén reivindicar que és també una eina per a produir els aliments que l'organisme de cada persona necessita de manera adequada i sostenible. A la vista del que ens ha ofert en medicina, creiem que val la pena donar-nos l'oportunitat.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
