Capacitant a les persones amb discapacitat en ciències
Sovint s'ha parlat del dret a l'educació i la salut de tots els individus. El dret a la ciència també ha d'entendre's en aquest context, ja que està estretament lligat als dos anteriors. Independentment de la raça, origen, gènere o estat de salut, tots tenim dret al coneixement científic, que ens permetrà comprendre millor el nostre entorn.
Els sentits per a la recerca
Les ciències naturals i les ciències experimentals en general han estat tradicionalment molt lligades a l'observació. Amb l'objectiu d'explicar i raonar els fenòmens que ens envolten, és imprescindible observar adequadament aquests fenòmens i realitzar amb cautela els mesuraments necessaris. En aquest sentit, els científics antics també havien de ser bons observadors. D'aquesta manera, per a les persones amb alguna mena de discapacitat era gairebé impossible ser científic.
No obstant això, a mesura que la ciència ha anat evolucionant, també han aparegut investigadors amb discapacitats. Si no, qui no coneix a Stephen Hawking? Encara que estava inclòs en la ciència quan va començar a desenvolupar la seva malaltia, la malaltia no li va impedir avançar en el món de la recerca.
En la ciència, sovint, s'investiguen condicions i temes que transcendeixen la nostra experiència. Per tant, la pèrdua d'un sentit no té per què ser un obstacle insalvable. En química, per exemple, la majoria dels fenòmens estudiats se centren en àtoms i molècules. Però això mai ho ha vist ningú que no tingui cap problema visual. Només disposem de representacions derivades de mesuraments realitzats mitjançant equips de laboratori, que podrien ser representades mitjançant models moleculars, diagrames en relleu o models matemàtics que un cec pot tocar i manipular amb les mans.
Al seu torn, la teoria de la relativitat d'Einstein prediu que prop de la velocitat de la llum es produeix una dilatació del temps. Això és un fenomen que va més enllà de la nostra experiència, perquè nosaltres mai ens mourem a aquestes velocitats. Perquè és possible que una persona cega que no ha de veure per a comprendre la realitat tingui més facilitat que la resta per a incorporar la coordenada del temps en la seva representació.
La realitat més enllà dels sentits
En definitiva, els nostres sentits només ens proporcionen una aproximació a la realitat. En la mesura en què la realitat va més enllà d'aquesta aproximació, la informació que rebem dels sentits pot arribar fins i tot a ser un obstacle per a la comprensió dels temes d'estudi. Així, una persona sense problemes visuals pot tenir dificultats per a comprendre la distribució espacial d'una molècula, mentre que un cec lliure d'alteracions visuals pot construir millor la seva imatge mental i comprendre millor les seves relacions internes. En aquest cas, és possible que qui es creï que hauria de tenir problemes per a treballar en ciències tingui més facilitat que la resta per a explicar un fenomen.
Dit això, les adaptacions que es realitzen en el món laboral i investigador de la ciència, a més de contribuir a garantir el dret a la ciència, poden ser una font de beneficis futurs. En qualsevol cas, abans d'arribar al món de la recerca i el treball de la ciència, és imprescindible encuriosir de les persones amb discapacitat per la ciència. En definitiva, aquesta curiositat serà la que susciti el desig de superar totes les dificultats i obstacles que se li presenten. Sens dubte, la divulgació científica juga un paper important en aquest àmbit. Per tant, és necessari que els treballs divulgatius que es realitzin tinguin en compte a persones cegues, sordes, invàlides o amb qualsevol altra discapacitat. Així mateix, seria de gran ajuda incloure en les activitats de les associacions de persones amb discapacitat sessions de divulgació científica i oferir a aquest col·lectiu la possibilitat d'acostar-se a la ciència, ja que ajudaria a superar la sensació que la ciència no està al seu abast.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
