EHUko Immunologia, Mikrobiologia eta Parasitologia Saileko ikertzailea, eta irakaslea Medikuntza eta Erizaintza Fakultatean
Alguns medicaments, i especialment els antibiòtics, s'han utilitzat des de principis del segle XX per a controlar i destruir bacteris que danyen a l'home. Sens dubte, aquest ús ha estat molt beneficiós per a reduir les malalties infeccioses i les morts que s'han produït. No obstant això, aquest mateix ús ha suposat una de les majors amenaces per a la salut pública del segle XXI: la resistència. Sens dubte, el desenvolupament de resistències és un procés inevitable, ja que és una característica natural de l'evolució i vida dels bacteris. El problema és que aquest procés d'adaptació s'ha accelerat i ampliat en els últims anys a tot el món. Una de les principals causes ha estat la falta de consciència i coneixement sobre el mal ús i abús dels antibiòtics, tenint en compte l'ús humà, animal o ambiental.
Fa uns anys, una revisió al Regne Unit va suggerir que per a l'any 2050 la resistència als antimicrobians podria matar a 10 milions de persones a l'any. Alguns crítics qüestionen aquesta estimació, però en l'actualitat a Europa més de 35.000 morts es relacionen amb aquest problema, 100 persones al dia! Limitant-se a l'Estat espanyol, serien 8 morts al dia pel problema de la resistència als antimicrobians.
En un estudi realitzat en 2019 es van avaluar diferents patògens i diferents combinacions de medicaments, estimant-se que gairebé 5 milions de morts estaven directament relacionades amb la resistència dels fàrmacs.
Un dels principals reptes de la lluita contra la resistència als antimicrobians és comprendre la seva veritable dimensió, especialment en països on la vigilància i les dades són escasses, per a poder desenvolupar estratègies eficaces de prevenció i control. En definitiva, també viatgen bacteris multiresistents que poden estendre's en poques hores d'un país a un altre.
Per a fer front a aquesta càrrega és imprescindible comptar amb sistemes sanitaris sòlids. Davant una malaltia infecciosa és necessari un diagnòstic ràpid i triar el millor antibiòtic. La cura dels microorganismes és fonamental per a observar la seva evolució. I si apareix resistència, convé tenir coneixements i capacitat per a triar els antimicrobians més adequats. Els professionals prescriptors d'antibiòtics han d'estar formats en tot moment, conèixer els problemes i les novetats que existeixen per a fer el seu treball de manera eficaç.
En el cas d'alguns bacteris, el problema és enorme i els medicaments que hi ha en l'actualitat són poc útils. Cal impulsar grans recerques i inversions, tant públiques com privades, per a trobar nous antibiòtics.
Les estratègies de prevenció haurien d'incrementar les taxes de vacunació i desenvolupar noves vacunes. Si es prevé la malaltia infecciosa mitjançant una vacuna, no serà necessari prescriure antibiòtics. D'aquesta manera es reduiria l'ús de fàrmacs.
Si no hi hagués antibiòtics eficaços, la cirurgia, el trasplantament o la quimioteràpia es convertirien en processos molt perillosos, ja que les infeccions que habitualment porten aquests processos no es dominarien.
Aquest ús irracional i descontrolat d'antimicrobians és, juntament amb la naturalesa dels bacteris, el responsable d'aquesta “pandèmia silenciosa”. La implantació de solucions és tasca de tots i hem de posar-les com més aviat millor. L'objectiu és, per tant, reduir el desenvolupament i propagació de la resistència als antibiòtics i garantir la seva disponibilitat permanent, garantint el concepte de Salut Única, és a dir, tenint en compte als éssers humans, als animals i al medi ambient.