Molts arbres, pocs tipus
Els arbres més vells del món estan en perill d'extinció. Les coníferes van ser testimonis dels dinosaures i van proliferar i van proliferar des de llavors. En el mesozoic, les plantes amb flors van abandonar grans boscos i van desaparèixer moltes espècies de coníferes. En l'actualitat, alguns tipus de coníferes només sobreviuen mitjançant cultiu humà. La majoria de les espècies que queden depenen d'equilibris ecològics aïllats i fàcilment fracturables, la majoria en latituds petites i tropicals. Encara que els boscos del nord són grans, són molt poques les espècies que els formen.
D'altra banda, les coníferes més antigues presenten els creixements més lents. S'intenta regenerar els ecosistemes de coníferes que es redueixen, però no és tasca fàcil, com per exemple a l'illa de Nova Caledònia, en el Pacífic, viuen 43 tipus de coníferes que no es troben en cap altre lloc, en un sòl molt ric en metalls i que s'enfronten a la competència minera.
No obstant això, des del punt de vista comercial, l'oferta de coníferes també és notable, com és el cas del Queixal del Pacífic (Taxus brevifolia), en la qual s'extreu un medicament anomenat taxol contra el càncer.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
