En l'actualitat, alguns pneumàtics es reciclen per a fer passis de les entrades de les llars (“benvinguts”) o per a formar paviments de cautxú barrejats amb asfalt. Els pneumàtics també poden utilitzar-se com a combustible, però a causa del seu alt contingut en sofre, generen òxids de sofre i contribueixen a agreujar el problema de la pluja àcida.
Pennsylvania, als Estats Units, acaba de proposar dos mètodes per a fer front al problema dels pneumàtics vells.
En un d'ells, els pneumàtics es trituren primer i després es barregen amb altres plàstics per a formar un composite. A continuació s'escalfa la mescla i la forma desitjada després de ser extruida (tubs, anells, etc.) se li concedeix. El plàstic així obtingut és quatre vegades més barat que el PVC convencional.
El segon mètode és més sofisticat. Els pneumàtics es trituren primer i després es tracten amb una mescla de fluoros i altres gasos (oxigen, diòxid de sofre o clor). El fluoro reacciona amb la superfície del cautxú formant radicals lliures. La resta de components del gas reaccionen amb radicals lliures formant grups reactius (OH, COOH). Aquests grups reactius reaccionen amb un altre polímer, com una resina epoxi, obtenint un composite lligat per enllaços químics.
La grandària de gra de cautxú utilitzat limita la utilització posterior del material reciclat. Per exemple, el finament triturat es pot utilitzar per a fabricar nous pneumàtics i és més barat que el cautxú natural.