Ratlles de zebra, protecció contra mosquits

zebren-marrak-eltxoendako-babes
Ed. Car et al.

La raó que les zebres siguin raguis blanc-negres són insectes que absorbeixen sang. Aquesta és la principal conclusió del treball realitzat per un grup de recerca de la Universitat de Califòrnia. Per tant, ni el capritx estètic, ni el camuflatge, ni el sistema de lluita contra la calor de la sabana… L'estratègia per a combatre les picades dels mosquits està en la base vaig portar blanc i negre.

Sota la direcció del biòleg Tim Caro, l'equip de recerca va identificar la distribució geogràfica de set espècies de zebra, cavalls i rucs i les seves subespècies. Van comparar la distribució geogràfica amb altres variables: zones forestals, zones de grans depredadors, temperatura, distribució geogràfica de tts i boix, etc. Per tot això, va identificar la profunditat, localització i gravetat de les ferides per punció.

Tota la informació obtinguda pels investigadors de la Universitat de Califòrnia va ser contrastada amb les cinc hipòtesis que la ciència ha generat en els últims 120 anys entorn de les línies blanc-negres de zebra. És a dir, camuflatge, inducció de confusió davant les agressions de les preses, sistema de gestió de la calor, algun codi d'organització social de les zebres o una estratègia per a combatre les picades dels mosquits. De les cinc hipòtesis, els científics han quedat amb aquesta última. “El resultat em va sorprendre –diu Tim Carom–. Vam poder constatar una vegada i una altra que en el món on els mosquits són més insostenibles, les línies del cos són més nombroses”.

A continuació de les conclusions es plantegen altres qüestions: per què l'evolució de les zebres ha estat així i no ha estat la d'altres mamífers que habiten en el mateix hàbitat? Segons els científics, el pèl de les zebres és més curt i té menys protecció que la resta de mamífers. I la pregunta més lògica, que encara no té resposta, és la següent: per què els mosquits no els agrada la pell amb ratlles?

El treball ha estat publicat online en la revista Nature Communications.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila