Tori: nova generació de centrals nuclears?
El físic italià Carlo Rubbia, guanyador del Premi Nobel de Física en 1994, va presentar el mes passat a Ginebra el projecte d'una central nuclear que utilitzaria l'urani com a combustible i el tori. Rossa va explicar que un recipient amb 30 metres cúbics d'aigua, 300 kg de tori i un accelerador de partícules que iniciés una reacció de fissió són suficients per a aconseguir una potència de 100 megavats.
Una central de 10 grups d'aquest tipus, amb un cost molt menor, s'obtindria la mateixa potència (900 MW) que l'actual central d'urani convencional: 30.000 milions de ptes. (1.500 milions de lliures). L'accelerador de partícules funciona com a canó de neutrons. Els neutrons xoquen amb els àtoms de tori, convertint al tori en urani 233.
Aquest urani posterior es converteix en cendres de baixa radioactivitat, alliberant neutrons en aquesta reacció. Aquests neutrons són aspirats pel tori per a donar continuïtat al cicle. L'alliberament de neutrons s'acompanya d'alliberament d'energia, calor. Aquesta calor, igual que en les centrals nuclears convencionals, seria utilitzat per a escalfar l'aigua i accionar les turbines. L'apagat de l'accelerador de partícules interromp la reacció de fissió. Per tant, el procés és fàcil de controlar, sempre en paraules de Rossa.
Tori relativament abundant en la naturalesa i barat en la zona de l'urani. A més, les restes de fissió del tori són radioelementos de vida mitjana que romanen radioactius durant uns 200 anys, mentre que els d'urani duren molt més. Un altre avantatge addicional seria que la central de tori no serveix per a l'ús militar. Rossa va explicar que si s'aconsegueix diners per a posar en marxa el projecte, en un termini de 5 anys el primer prototip estaria treballant.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
