STEP: pas estandarditzat
L'altre dia presentem el problema de l'intercanvi d'informació entre sistemes CAD. La informació que contenen els sistemes CAD fabricats per les principals companyies de programari s'organitza de manera diferent, en la qual els fitxers creats per un altre sistema no poden ser interpretats. La solució al problema consisteix a utilitzar fitxers o altres dipòsits neutres de dades, és a dir, crear fitxers estàndard que puguin ser entesos per qualsevol sistema.
Els models de dades que s'han de desenvolupar per a formar aquests fitxers neutres han de decidir tres qüestions principals: la primera, quines dades s'han de guardar, la segona, com guardar-los i, finalment, quina sintaxi ha d'expressar l'anterior.
Per posar un exemple senzill, pensem (ja que parlem d'informació de disseny) que per a dibuixar peces mecàniques utilitzarem línies rectes en objectes geomètrics, entre altres. Per tant, la línia serà una entitat informativa del nostre model de dades. Com és sabut, existeixen moltes maneres de definir la línia: dos punts, un punt i un vector, dos plans no paral·lels... Cada sistema CAD té la seva pròpia gamma d'entitats, amb els seus noms propis, definits de manera particular i, a més, amb la seva sintaxi.
El primer pas per a assegurar la comprensió dels diferents sistemes CAD va ser el format IGES (Initial Graphics Exchange Specification). Aquesta estructura proposada fa uns quinze anys és capaç d'organitzar de forma estandarditzada la geometria dels objectes construïts mitjançant sistemes CAD. Per això, les empreses de programari que desenvolupen sistemes CAD van començar a oferir la possibilitat d'escriure en format IGES els objectes geomètrics que generen els seus sistemes, responent a la creixent exigència d'intercanvi de dades entre sistemes CAD.
No obstant això, el disseny dels productes no es limita a les dades geomètriques. En peces mecàniques, per exemple, en el disseny s'han d'especificar una gran quantitat de dades tecnològiques: especificacions de material, acabat de superfícies, toleràncies, totes elles amb incidència directa en la fabricació de la peça.
Fa uns anys es va començar a crear la norma STEP (Standard for the Exchange or Product data) per a fer front a la falta de RSI. L'STEP s'ha convertit ja en norma ISO (International Standard Organisation). El pas o diferència fonamental del SIG al STEP ve dau per l'amplitud del marc de cada norma. La lletra G del SIG es refereix als “Gràfics”, quan es refereix als “Productes” P dels STEP. De fet, IGES té com a objectiu transmetre els dibuixos tècnics entre els sistemes CAD.
Una persona podria interpretar aquests dibuixos per a crear productes. STEP ofereix la possibilitat de transmetre models de producte entre sistemes CAD. Així, un ordinador pot interpretar aquests models per a fabricar productes.
S'ha desenvolupat el llenguatge de modelització de dades EXPRESS per a la redacció d'entitats d'informació definides per la norma STEP. EXPRESS (el que no era possible en la RGI) és un llenguatge que es pot processar per ordinador i que s'ha construït específicament per a descriure informació de producte intercanviable entre qualsevol àrea d'enginyeria.
Les conclusions són evidents. STEP, amb una base de dades comuna, permetrà emmagatzemar de forma integrada la informació relativa al producte que genera cada etapa de fabricació. I com és sabut, la base de dades comuna sobre el producte és una condició indispensable per a la realització de la denominada enginyeria compatible.
Per tant, l'STEP no sols pretén assegurar l'intercanvi d'informació entre sistemes CAD, sinó que té com a objectiu la compatibilitat de qualsevol sistema assistit per ordinador de qualsevol àrea d'enginyeria, ja sigui CAD (disseny), CAM (fabricació), CAPP (planificació del procés), CAQ (qualitat) o qualsevol altre CAU (enginyeria).
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
