En l'Institut de Rehabilitació de Chicago s'estan produint grans avanços en les pròtesis. En l'últim, una dona que va perdre el braç és capaç de pensar que la pròtesi porta uns elèctrodes capaços de rebre els impulsos nerviosos que el cervell envia. Els impulsos nerviosos que envia el cervell abans arribaven fins a la mà i, una vegada perdut, arribaven fins a l'espatlla on quedaven. Els cirurgians van traslladar aquests nervis de l'espatlla a una determinada zona del pit. La pròtesi va ser col·locada quan els nervis es van adaptar al nou teixit. La pròtesi capta, processa i transforma els impulsos procedents del cervell. Des de llavors, la dona és capaç de moure la pròtesi tal com abans movia la seva mà.
Al seu torn, la dona ha recuperat el tacte de la mà, però en lloc de la mà, en el pit. És a dir, si toca la zona que li han posat els nervis, se sent tocant la mà. Els científics busquen portar el tacte fins als dits de la pròtesi, la qual cosa permetria que la persona portadora de la pròtesi substituís el braç perdut amb els seus tactes.