Plans hidrològics: diverses reflexions
L'elaboració de plans és raonable, sobretot si es fa amb sentit comú. Però l'elaboració de plans no té per què ser bona. Més encara quan es realitzen de manera dispersa. Amb l'aigua també és evident la proliferació de plans.
La clau d'aquests plans radica en el salt com a màxim. Ús racional de l'aigua? Sí, clar! Aconseguir el desenvolupament de totes les regions superant els desequilibris? Clar! Millorar la gestió? Harmonia amb el medi ambient? Clar! Però què hi ha en la realitat? Quin ús racional té l'objectiu de monopolitzar l'aigua? Com superar els desequilibris territorials quan les regions on se situen els embassaments són empeses a la ruïna socioeconòmica (Itoiz, per exemple)?
Un Pla Hidrològic seriós, en un context socioeconòmic ecològic ampli, ha de conjugar les demandes d'aigua (demandes) amb les ofertes d'aigua (aigua disponible), tant en l'espai com en el temps. I des del principi, en la mateixa base, apareixen diferències entre plans. A l'hora de definir les futures demandes d'aigua, quants habitants es preveu que hi haurà en cada comarca del País Basc en deu anys? Vint anys després? Quin serà llavors la necessitat d'aigua de la població a casa, en la indústria, en l'agricultura, en el medi ambient? Quins?
Mentre Aigues de Barcelona pren com a subministrament raonable 350 litres/habitant/dia (fins i tot per al futur), el Pla PIAS de Guipúscoa rep una dotació de 440, DOTs del Govern Basc 400, i el Pla Hidrològic Nord-III de 205-405, per citar només alguns plans. Tingues en compte que hi ha més d'un embassament nou en joc, depenent de la dotació que es vulgui definir. D'altra banda, segons les dades difoses aquests dies pel Consorci d'Aigües de Bilbao, l'aigua que passa per les xarxes del Gran Bilbao es “perd” o gairebé la meitat. No obstant això, aquesta organització mostra el somni insaciable dels nous embassaments.
En el tema de l'aigua hi ha alguns lemes que són boca a boca de tots, però que tenen una lectura diferent:
- Sense aigua no hi ha vida. L'existència d'aigua no garanteix la vida. No hi ha més que veure la qualitat de vida dels pobles d'al voltant dels Urtegiz. Per tant, en lloc d'utilitzar l'aigua per a superar les diferències territorials, s'utilitza per a augmentar aquestes diferències.
- Sense aigua no hi ha activitat econòmica. Sí. Per tant, l'activitat econòmica que necessita aigua hauria de concentrar-se en un lloc on l'aigua és abundant, en lloc de construir canals de ciment de centenars de quilòmetres. I tenint en compte que l'agricultura regada és la que més demanda té (80% en l'Estat), on queden les ordres d'aquestes PAC i GATT preveient l'evolució futura d'aquesta demanda?
- L'aigua és un recurs escàs. Encara que tots acceptem amb paraules, és de fet diferent, perquè la Prêt es juga els pilars d'aquesta societat jeter. En les accions utilitzen l'aigua com un recurs abundant.
Que no ens diguin, com s'ha dit recentment, que els problemes de l'aigua (inclosos els plans) són purament tècnics, ja que només es poden analitzar en el context soci-polític, passant de moment la tècnica a un segon pla. Perquè què pensar i què fer.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
