Així ho diu Agustín Arrieta Urtizberea en l'entrevista realitzada per la revista Elhuyar: «El pensament crític és la capacitat de qüestionar les nostres creences. És incòmode perquè requereix un esforç. El més còmode és alimentar constantment les teves creences».
La situació actual exigeix un esforç especial, ja que en la mateixa època s'han barrejat la por de contagiar-se, la incertesa respecte al futur, el continu flux d'informacions i matolls, els límits i les normes... A qui creure?
Amb l'objectiu de contribuir a això, Elhuyar ha publicat un decàleg de pensament crític. Entre altres coses, proposa qüestionar les pròpies conviccions i les dels qui tenen certa autoritat, fer més d'una hipòtesi, anar amb compte amb les fal·làcies, basar-se en el mètode científic, i distingir entre façs news o matolls en la inundació d'informació i actuar amb responsabilitat.
Aquest excés d'informació es coneix també com infodemia. L'Organització Mundial de la Salut va convertir a la primavera el terme oficial i, a més d'advertir del perill que comporta, va oferir consells per a reduir els seus efectes nocius. Entre aquestes conclusions es va citar el mal a la salut física i mental, l'augment de l'estigmatització i la ruptura d'actituds contràries a les normes.
Posteriorment, alguns governs, entre ells l'espanyol, han creat sistemes de control per a evitar la difusió a través dels mitjans de comunicació de notícies que consideren falses i nocives. No obstant això, aquest tipus de mesures susciten grans incerteses i, de moment, no sembla que hagin estat molt efectives, ja que l'emissió d'aquesta mena de notícies no ha disminuït.
No ajuda molt que algunes notícies procedents de l'entorn científic-tecnològic estiguin més prop de la propaganda que de les dades objectives. La publicació (preprint), prèvia a la seva anàlisi per investigadors independents, s'ha convertit en una pràctica habitual i, en els últims temps, les notícies sobre vacunes del covid-19 han vingut de la mà de les companyies farmacèutiques i a manera de notes de premsa abans de ser confirmades per investigadors independents, publicacions científiques i organismes reguladors.
Són molts els científics que han criticat aquestes tendències i s'ha obert un debat sobre com equilibrar els terminis que necessita la ciència i la urgència de respondre a la situació d'emergència. Seria important que la societat participi en aquest debat: què investigar, amb quins objectius, per a qui, com i què comptar, quan. Per a això, és imprescindible la transparència i una societat apoderada, capaç de pensar críticament, de preguntar.
I és que, com ha recordat Arrieta, perdre l'objectivitat i el respecte als valors epistémicos és molt perillós: és la porta a la manipulació i al totalitarisme quan ve de la mà del conformisme.