Superfície oceànica de l'època del Pangea al Mediterrani
La superfície oceànica més antiga del món es troba al Mediterrani, entre Xipre, Creta i Egipte, i pot rondar els 340 milions d'anys, segons un recent treball publicat en la revista Nature Geoscience.
La superfície oceànica es renova constantment, formant dorsals i desapareixent en zones de subducció. D'aquesta forma s'aconsegueix un màxim de 200 milions d'anys. L'excepció l'han trobat en la conca mediterrània d'Herodotus. Per a calcular l'edat de la seva superfície s'han analitzat les dades geo-magnètics. Quan en els dorsals oceànics s'extreu i refreda el magma que originarà la nova superfície, els minerals s'orienten en funció del camp magnètic terrestre. I com al llarg del temps canvia la direcció del camp magnètic, queda un mapa del temps en el fons dels oceans. Amb la lectura d'aquest mapa es calcula que la superfície de la Conca d'Herodotus pot tenir entre 315-365 anys. Els investigadors han suggerit que aquest tros de superfície podria formar part de la mar Tetis de l'època del supercontinente de Pangea.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
