Segons un nou estudi, la preparació de la terra per a la producció d'oli de palma en boscos pantanosos i el creixement de palmeres joves suposen un impacte ambiental molt major que les plantacions madures fins a duplicar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Els resultats de la recerca han estat publicats en la revista Nature Communications.
L'oli de palma és l'oli vegetal més consumit del món. La demanda s'ha triplicat en els últims divuit anys, passant de 20 milions de tones en 2000 a més de 70 milions de tones en 2018. Malàisia és el segon productor mundial. Els seus productors de palma han evitat els boscos pantanosos per la gran labor preparatòria que demandaven. Però a mesura que el terreny s'ha anat reduint, s'ha convertit en habitual drenar boscos pantanosos i plantar palmeres. Aquesta nova recerca ha demostrat que això suposa un important cost per al medi ambient.
El drenatge d'aquestes torberes tropicals suposa un augment del nivell d'oxigen del sòl, la qual cosa augmenta la taxa de descomposició de la matèria orgànica, donant lloc a emissions elevades de CO? en les torberes drenades, així com d'altres gasos amb un efecte d'hivernacle molt major (CH4 i N2O8). Els investigadors estimen que l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle que està provocant la conversió dels pantans forestals en plantacions de palmeres podria representar una quarta part de l'emissió a Malàisia.