Possible afecció al tractament de vessaments d'oli mitjançant dispersants químics

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

olio-isuriak-sakabanatzaile-kimikoen-bidez-tratatz
Els investigadors han demostrat que la dispersió de l'oli amb substàncies químiques perjudica el llobarro. Ed. © Hans Hillewaert / CC-BY-SA-3.0

Els investigadors de la Universitat Brest (Bretanya) han demostrat que l'ús de dispersants químics per als organismes de la superfície de la mar és beneficiós, però pot ser perjudicial per als quals viuen en profunditat. L'estudi ha estat presentat en la reunió de la recentment celebrada Associació de Biologia Experimental de València.

Els investigadors han analitzat especialment el llobarro (Dicentrarchus labrax). En concret, s'han analitzat les conseqüències que l'ús de substàncies dispersants té sobre aquesta espècie. S'han mesurat la sensibilitat a la falta d'oxigen (hipòxia) i a la temperatura, i la capacitat de nedar durant sis setmanes i entorn de tres: aigua contaminada amb oli sense tractar, aigua contaminada tractada amb substàncies dispersants i aigües exclusivament dispersants.

Després de l'experiment, es confirma que l'aigua contaminada tractada amb substàncies dispersants és el mitjà més perjudicial per al llobarro en els tres paràmetres mesurats. És a dir, en aquest aigua el llobarro suporta pitjor que unes altres la falta d'oxigen i l'escalfament, i li costa nedar contra els corrents.

Així, el cap de recerca, Guy Clairaux, ha advertit que “quan les taques d'oli arriben arran de mar no són beneficioses per al turisme ni per als organismes que viuen en la costa. El tractament de les taques en la mar pot eliminar o reduir els danys en els animals que habiten en superfície (ocells i mamífers marins). No obstant això, la dispersió de l'oli augmenta la contaminació en la columna d'aigua i en els organismes que l'habiten”.
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila