Neutrins en química
Els neutrins són partícules subatòmiques d'alta velocitat que a penes actuen sobre la matèria. No obstant això, els astrònoms diuen que en interactuar amb la matèria poden sorgir elements molt escassos en la Terra. En un treball realitzat per astrònoms americans i francesos, han proposat una manera de mesurar la influència dels neutrins, és a dir, observar les estrelles de la galàxia més antiga i mesurar el seu contingut en beril·li i bor.
Segons les teories clàssiques, el beril·li i el bor, el xoc dels raigs còsmics amb les partícules pesants, es van formar i els elements esmentats van ser captats quan van sorgir la Terra i el Sol.
No obstant això, en 1990, Stan Woosley i els seus amics de la universitat de Califòrnia, van afirmar que el bor podia deure's a neutrins alliberats en les explosions d'estrelles de gran massa. Una estrella de gran massa en convertir-se en supernova pot alliberar aproximadament 1058 neutrins. Una part del carboni de l'estrella podria convertir-se en un bor.
Ara, els investigadors de la Universitat de Minnesota, Keith Olive i Sean Scully, i de l'Institut d'Astrofísica de París, Nikos Prantzos i Elisabeth Vangioni-}, van aplicar aquest procés de neutrí a models que indiquen l'evolució de la Via Làctia. Segons ells, si el procés del neutrí genera bor, quan era una galàxia jove el bor seria molt més abundant que el beril·li. El beril·li, en canvi, apareixia més tard en la Via Làctia, ja que necessita un procés més llarg per a la seva formació.
Els resultats d'aquest estudi es publicaran l'1 d'abril de 1994 en la revista “The Astrophysical Journal”, en la qual Olive i els seus amics assenyalen, entre altres coses, que els neutrins poden generar nous elements.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
