Neandertals i homes moderns van conviure durant només mil anys en la zona cantàbrica

L'estudi ha estat publicat en la revista PLOS ONE i, segons Marín, el seu principal objectiu era “aclarir si hi havia alguna relació entre aquestes dues espècies i fins a quin punt l'arribada de l'home modern va influir en la desaparició dels neandertals, en la zona cantàbrica”.

De fet, la zona cantàbrica és, en tota Europa, un dels patrimonis arqueològics més rics de la transició entre els neandertals i l'home modern, des del País Basc fins a Astúries. No obstant això, les datacions dels jaciments no eren exactes. Així, en aquest estudi s'han realitzat 51 datacions en 13 jaciments en els quals van viure totes dues espècies. Els bascos són: Axlor, Bolinkoba, Ekain, Amalda i Aitzbitarte III.

“S'han datat els ossos dels animals menjats per totes dues espècies. Amb el mètode emprat, carboni 14 AMS ultrafiltrados, hem descartat totes les restes de contaminació i hem analitzat les dates mitjançant el model bayesià, igual que en la Cova de Labeko Arrasate”, explica Marín. Aquesta metodologia ha estat aplicada per primera vegada a Europa en aquesta època. Això ha permès definir amb garanties la cronologia de la transició: “En aquest sentit, aquesta recerca ha marcat una fita”. Per exemple, s'han adonat que alguns jaciments estaven mal datats, alguns fins i tot imputats a una espècie equivocada. “Hem trobat restes dels últims neandertals en la cova d'Amalda”, ha precisat.

A partir d'aquí s'han extret conclusions sobre la manera de vida i evolució dels dos grups humans. Entre altres coses, Marín ha posat de manifest la necessitat d'investigar en profunditat les condicions del lloc: “Sabem que els neandertals tenien unes habilitats tècniques, organitzatives i culturals molt riques que transmetien de generació en generació, i aquest treball ens ha demostrat que no van desaparèixer alhora en tota Europa, sinó en alguns llocs abans i en uns altres més tard. En la zona cantàbrica, els neandertals i els humans moderns van romandre poc temps junts, per la qual cosa hem de conèixer les condicions del lloc per a esclarir les claus de la seva desaparició”.

Per tant, ja han començat a analitzar les condicions climàtiques i ambientals dels últims neandertals cantàbrics. “Per a això, analitzem els isòtops estables dels ossos dels animals que van menjar, ja que ens informen directament de les condicions en les quals van viure, i per tant dels neandertals”, ha afirmat Marín.