En la Universitat Estatal d'Oklahoma (els EUA) s'ha descobert la manera d'introduir nanotubos en matrius de polímers. Quan en 1991 es va aconseguir la fabricació de nanotubos de carboni s'esperava que substituïssin a les fibres de carboni, molt més dures i resistents que elles. Però els nanotubos, en barrejar-se amb els polímers, s'apilaven i el material no es podia utilitzar.
Ara s'han intercalat les capes de nanotubos monoléculas amb capes polimèriques superposades. Per a això, alternativament, han introduït el material en una aigua amb els nanotubos dispersos i en una solució de polímers, la qual cosa permet l'adhesió de capes de nanotubos o polímers a la superfície. Per a fer més dur el material, en afegir cada capa, s'han pegat grups químics als nanotubos.
Finalment, la meitat del material està format per nanotubos. I tan lleugera com la fibra de carboni, però sis vegades més forta que ella, i tan resistent com els durs materials ceràmics emprats en enginyeria.