Posar la salut en el centre de les polítiques climàtiques salvaria milions de vides
L'execució de les mesures signades pels Estats en l'Acord de París afectaria directament no sols a l'escalfament global de la Terra, sinó a la salut humana. Milions de vides se salvarien dels beneficis indirectes derivats d'aquestes mesures: un aire més net salvaria 1,6 milions de vides cada any, una millor alimentació 6,4 milions i una major activitat física de la població 2,1 milions. Però encara més vides se salvarien si la salut se situés en el centre de les polítiques climàtiques: un 48% més del que se salvaria amb un aire més net, un 8% més de dieta i un 79% més d'exercici.
Un estudi publicat en la revista The Lancet Planetary Health ha posat aquests números sobre la taula i ha posat de manifest que les polítiques climàtiques no sols han de planificar intervencions tecnològiques sinó també sanitàries.
La recerca ha analitzat nou països del món: la Xina, Alemanya, el Brasil, els Estats Units, l'Índia, Regne Unit, Sud-àfrica, Nigèria i Indonèsia. Representen el 50% de la població mundial i el 70% de les emissions entre les nou. A més d'analitzar les emissions generades pels sectors de l'energia, l'agricultura i el transport en aquests països, cada any s'han quantificat també les morts per contaminació atmosfèrica, dietes deficients i falta d'activitat física.
S'han comparat tres escenaris: l'escenari amb les polítiques actuals en matèria d'energia, qualitat de l'aire, transport i salut; l'escenari alineat amb l'Acord de París; i el que recull mesures destinades explícitament a la millora de la salut en les polítiques climàtiques.
La salut en el centre de les polítiques climàtiques
Segons els científics, posar la salut en el centre de les polítiques climàtiques suposaria planificar recursos per a reduir la contaminació de l'aire, millorar les dietes i caminar i caminar amb bicicleta. I és que molts problemes de salut es basen en una vida sedentària, per exemple, i caminar i caminar amb bicicleta solucionarien el problema. Per tant, en la planificació dels nuclis urbans és necessari dotar de mitjans per a caminar i caminar amb bicicleta: recorreguts directes, segurs i de qualitat. En aquesta planificació, els espais naturals també haurien d'estar integrats o pròxims als nuclis urbans perquè puguin ser accessibles a tots els ciutadans.
Quant a la dieta, cada país hauria d'analitzar quin tipus d'aliments de qualitat tenen a la disposició dels ciutadans. Segons els investigadors, és necessari analitzar el propi sistema alimentari, ja que en l'actualitat és el major obstacle per a millorar les dietes. Assenyalen que cal fer una transició cap a dietes més nutritives, sobretot als països occidentals: més fruita i verdura, menys carn vermella i menys aliments processats. Segons els investigadors, un 22% de les morts evitades per la millora de la dieta es deurien a la reducció del consum de carn, un 15% més de fruita i verdura, un 9% més de llegums, un 6% més de fruita seca i un 3% més de peix. El 50% restant de les morts es deu directament a la disminució de l'obesitat. Segons els investigadors, perquè es produeixi aquesta transició és important que la millora del sistema alimentari sigui un dels pilars de les polítiques climàtiques.
En la realitat, no obstant això, les polítiques climàtiques no contemplen aquestes interaccions, ja que no es veuen els beneficis que s'obtindrien de la planificació conjunta. Segons els autors, els experts en salut haurien de treballar de memòria amb els polítics, economistes, enginyers i experts en energia, transport i agricultura que treballen en la creació de polítiques climàtiques. Només d'aquesta manera s'aconseguiria que la salut humana estigui en la base de totes les polítiques climàtiques.
A més, els investigadors assenyalen que l'alineació de les polítiques climàtiques amb els objectius de salut té un altre avantatge clar: les accions que fins ara s'han vist des d'una perspectiva purament ambiental podrien aconseguir una major acceptació política i social.
La proposta ha estat realitzada pel mateix Ian Hamilton, director de la revista The Lancet Planetary Health, enmig de la pandèmia creada per una zoonosi desbordada i en el llindar de la Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP 26) que se celebrarà enguany a Glasgow (Regne Unit). En l'editorial de la revista es confirma la mateixa idea: Les mesures perquè les emissions de CO? siguin zero són la intervenció sanitària més important del món, ara i per a moltes de les pròximes dècades.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
