Arpes de capital
El camí de Surinam de setanta metres d'amplària equival a una autopista gegant. Es tracta de la primera carretera oberta en la densa selva d'aquest Estat i el dret de circulació està en mans d'una companyia estrangera, una empresa forestal indonèsia.
La companyia MUSA té la seva central a Jakarta i està llançant cada dia uns 300 arbres als voltants del poblat d'Apura, a l'oest de Surinam. Es transporten per camió fins al riu Corantin i des d'allí fins a la mar. Aquest grup té dret a explotar 150.000 hectàrees, però la seva intenció no es limita a això.
Si el Parlament aprova la proposta del Govern, MUSA tindrà dret a explotar 62.000 km² de selva tropical verge, el 40% de l'extensió de Surinam. SAAM està prometent una inversió de mil milions de dòlars en l'explotació forestal i en la indústria fustera.
Com és d'esperar, el pla ha suscitat un intens debat. Alguns s'han mostrat favorables. I és que Surinam tenia en el seu moment la renda per càpita més alta de Sud-amèrica i avui dia la situació és bastant dura. Per tant, es considera que es pot retrocedir gràcies a MUSA.
Els contraris, per descomptat, pensen que el 40% de l'Estat no està a la disposició dels estrangers. A més, afegeixen problemes mediambientals. S'esmenten dos motius: d'una banda, la desforestació salvatge que s'està produint en la confrontant Guyana i, per un altre, el sistema forestal devastador tradicional d'Indonèsia. El SAAM, per descomptat, ha descartat aquest tipus de denúncies i ha anunciat la realització d'una explotació forestal selectiva. No obstant això, segons els experts de l'Agència de Medi Ambient de Surinam, perquè l'explotació dels boscos sigui rendible s'ha de realitzar una explotació intensiva, consistent en l'abocament total del bosc.
D'altra banda, també s'han produït denúncies de corrupció.
És un altre cas de negligència, de corrupció, de les autoritats? Té tot l'aspecte.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
