Límit d'escarabats gegants
L'espècie d'escarabat més gran del món és el Titanus giganteus de la selva amazònica, amb una grandària mitjana de mascle de 13,5 cm i gairebé 17 cm (sense comptar antenes). Són galantas, però va haver-hi un temps en el qual els escarabats van ser molt majors, en el Paleozoic tardà. Com van desaparèixer aquests insectes gegants? Per a respondre a aquesta pregunta, investigadors del laboratori Argonne investiguen on està el límit de grandària dels insectes i de què depèn.
A través de raigs X, observen l'interior de quatre espècies d'escarabat de grandàries molt diferents. I han vist que els més grans tenen una proporció major de tubs traqueals que els petits --són estructures que utilitzen per a transportar oxigen a totes les parts del corporal-. Segons aquests investigadors, la grandària dels escarabats està limitat principalment pels tubs traqueals de les potes, i segons els càlculs realitzats, la major grandària que pot tenir l'escarabat és el que té el Titanus giganteus.
Llavors, com van viure els escarabats més grans que ells? Perquè l'explicació està en l'oxigen de l'aire: En el Paleozoic tardà, l'aire tenia més oxigen que ara, per la qual cosa era més fàcil expandir-se en el cos de l'escarabat.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
