Van ser els dinosaures els que van transportar pedres oposades a 1.600 quilòmetres del seu origen?

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

jatorritik-1000-kilometro-baino-gehiagora-aurkitut
Wyomingen, un supòsit gastrolito descobert en el jaciment juràsic jaciment juràsic de Morrison. Ed. James St. John/Flickr CC-BY

A Wyoming (els EUA), en el jaciment juràsic de Morrison, es van trobar pedres arrodonides llises de quars vermell que semblaven completament fora de lloc entre el material sedimentari circumdant. S'han analitzat els circones d'aquestes pedres i han pogut concloure clarament que pertanyen a una formació del sud de Wiskonsin, situada a uns 1.600 km del lloc on van ser trobades. El treball ha estat publicat en la revista Terra Nova.

Per a explicar com es van moure les pedres d'un lloc a un altre, els investigadors han proposat una hipòtesi curiosa: els dinosaures (probablement sauròpodes) eren ingerits per a usar-los com gastrolitos, com a ajuda a les liseriquias, i aquells gastrolitos que migrarien dins dels dinosaures.

En els dinosaures actuals, en els ocells, és habitual l'ús de pedres d'aquest tipus. I entre alguns fòssils de dinosaures s'han trobat similars. En aquest cas, no obstant això, no s'han trobat restes de dinosaures entorn dels supòsits gastrolitos, per la qual cosa no tenen proves favorables. D'aquesta manera, de moment quedarà en el nivell d'hipòtesi.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila