La UPV/EHU desenvolupa una nova metodologia per a l'estudi d'inestabilitats en penya-segats
Alguns geòlegs de la UPV han desenvolupat una nova metodologia per a l'estudi de les inestabilitats en els penya-segats. És una eina molt útil a l'hora de prendre mesures de seguretat en aquestes zones per a minimitzar les afeccions al medi ambient i al patrimoni geològic. Els primers estudis han estat realitzats en el Geoparque i han estat publicats en la revista Engineering Geology. La seva intenció és continuar amb altres zones significatives de la costa basca.
Han combinat la geologia clàssica amb les noves tecnologies: d'una banda, la informació recopilada a través dels treballs de camp tradicionals, per un altre, els núvols de punts obtingudes mitjançant un dron i els models 3D creats per programari. “Reunint tota la informació analitzem els processos del passat i del present per a predir el que pot succeir en el futur”, explica el geòleg de la UPV Jon Ander Clement Momoitio. La seva recent publicació constitueix el primer pas de la seva tesi doctoral.
S'han analitzat les barreres de fusta col·locades en Itzurun i s'ha comprovat la seva eficàcia en el manteniment dels despreniments. “Hem obtingut molt bons resultats”, comenta Clement. I han tingut l'oportunitat de comprovar que els models que creguin fan bones prediccions. “A l'agost es va produir un important despreniment de pedres en Itzurun. Perquè va ser el que nosaltres anunciem al març amb les nostres simulacions.”.
Aquestes simulacions permeten conèixer quines parts del penya-segat estan en el límit de caiguda i fins a quin punt i amb quina energia poden arribar les pedres. Pot ser una eina molt útil per al desenvolupament d'estratègies de gestió d'àrees de gran patrimoni geològic o natural. “En enginyeria clàssica el primer que es fa és construir mesures de protecció. Nosaltres reivindiquem una primera recerca en la qual es prenguin les mesures necessàries, cuidant al màxim l'entorn i el patrimoni.
Per exemple, en una zona d'Itzurun han vist que bastaria amb col·locar un metre de barrera i vegetació. “La vegetació és molt eficaç, captura pedres petites i frena molt a les grans” explica Clement. D'altra banda, es proposa la realització d'una sèrie de mapes de risc que podrien ser col·locats en les entrades del Geoparque, per exemple. “Es marcaria en vermell fins on poden arribar les pedres caigudes del penya-segat, deixant després una distància de seguretat de 2-3 metres i en verd una zona d'alta seguretat”.
No obstant això, Clement subratlla la necessitat que la gent consideri que els penya-segats són entorns actius: “Des de la seva concepció com mig estàtic hem de passar a veure-ho com un entorn dinàmic. Aquest canvi de percepció és imprescindible perquè el nostre treball en seguretat serveixi”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
