Itoiz
Què més es necessita perquè les institucions detinguin la labor d'infraestructura?
Aquesta és la pregunta que ens fem els que seguim interessats i preocupats per tot el relacionat amb l'embassament d'Itoiz.
L'últim impuls que em faltava a l'hora de redactar aquest article d'opinió ha estat l'actitud mostrada per l'organització UICN, que aglutina a la majoria de grups ecologistes de tot el món en els últims dies, contra l'embassament d'Itoiz.
A aquesta posició cal afegir, a més de les recerques serioses i científiques realitzades per SEU, l'estació ornitològica de Doñana, les seves 14 biòlegs i ICONA, les opinions de tots els grups ecologistes de Greenpeace, CODA i Euskal Herria en contra de la construcció de l'embassament.
No obstant això, n'hi ha prou amb acostar-se a aquest meravellós entorn per a detectar l'enorme impacte ambiental que suposa la construcció de l'embassament. Aquest bell territori navarrès prepirenaico ha conservat importants boscos autòctons, pel seu caràcter de transició entre la regió eurosiberiana i la mediterrània, caracteritzada per la seva gran diversitat de vida.
A més, l'escassa incidència humana a la regió, ha permès mantenir l'abundant fauna que alberga també el trencalòs (Gypaetus barbatus), moltes de les espècies animals presents en la zona han disminuït considerablement la seva extensió en els últims anys.
Si a tot això li sumem una meravellosa bellesa paisatgística secundada pels esquellots d'Óssa, Iñarbe i Txintxurrenea, es reaviva el dubte que la necessitat de l'embassament és suficient per a destruir tota aquesta riquesa biològica.
El pitjor és que no és gens clar l'ús que es donarà a l'aigua de l'embassament. Els arguments utilitzats fins ara no són gens seriosos:
- Dir que s'utilitzarà per al proveïment d'aigua de la Comarca de Pamplona no té cap sentit, ja que aquesta comarca ja té aigua suficient.
- També hem sentit que s'utilitzarà per a regar els terrenys de les Bardenas, però d'una banda no és segur que es construeixi el canal navarrès que conduiria l'aigua des d'Itoiz fins a les Bardenas, i per un altre, no sembla que la creació de noves explotacions agràries coincideixi amb el que la Unió Europea ha dit. A més, la transformació de les Bardenas en terres de regadiu donaria una pallissa a aquesta única estepa desèrtica que tenim a Euskal Herria.
- Finalment, l'argument més consistent és la utilització de l'aigua de l'embassament per a controlar el cabal del riu Ebre, però és raonable controlar les aigües de l'Ebre per a destruir aquest entorn? No succeirà l'ocorregut en Riaño, és a dir, que no sapiguem què fer amb l'aigua emmagatzemada després de fer l'embassament?
Estem davant un dels majors atacs ecològics que hem tingut en els últims anys i les raons que han portat a justificar aquesta infraestructura no són gens clares.
Què més es necessita per a parar aquesta massacre?
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
