El sistema de reg Itoitz-Canal de Navarra fa més vulnerable l'agricultura de Navarra

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

itoitz-nafarroako-kanala-ureztatze-sistemak-zaurga
Canal de Navarra, en Pitillas. Ed. Iker Adalid Cia. / CC-BY-SA

Els investigadors de BC3 han analitzat les conseqüències del Canal d'Itoitz-Navarra en l'agricultura i han conclòs que aquest sistema de reg ha fet més vulnerable, sobretot als petits agricultors, però també als grans.L'estudi ha estat publicat en la revista Regional Environmental Change.

Analitzats les dades recollides en 22 municipis de la Zona Mitjana i la Ribera Alta de Navarra, els agricultors han detectat dues amenaces principals: la variabilitat climàtica (cada vegada major a causa del canvi climàtic) i la volatilitat dels preus de les verdures. La investigadora Amaia Albizua Aguinaco suggereix que “la vulnerabilitat dels agricultors navarresos està relacionada amb les polítiques de regadiu que afavoreixen una agricultura intensiva a gran escala”. Albizu ha fet aquest treball dins de la seva tesi doctoral, al costat d'Unai Pascual García d'Azilu i Esteve Corbera Elizalde.

“Els governs de Navarra i Espanya van realitzar el projecte de regadiu Itoitz-Canal de Navarra per a impulsar el desenvolupament de l'agricultura, millorar les formes de vida en el medi rural i combatre el canvi climàtic --explica Albizu-, però la nostra recerca ha demostrat que aquest projecte ha fet més vulnerables als agricultors”. El projecte de regadiu ha fet més vulnerables als petits agricultors que per naturalesa eren vulnerables, ja que ha incrementat les desigualtats en la disponibilitat de terres i aigua. Les explotacions intensives a gran escala que han participat en el projecte de regadiu i són usuaris d'aquest, per part seva, tenen una major facilitat per a adaptar-se a les amenaces esmentades, però per contra, són més dependents de les institucions i ara són més sensibles a possibles canvis futurs, com els climàtics o institucionals.

“Per a fer front a aquesta tendència, creiem que les polítiques públiques agràries no haurien de secundar ni subvencionar els sistemes de reg a gran escala, sinó promoure una agricultura de menor escala i major diversitat”, afirma Albizu. “Com demostren altres estudis, els regs a gran escala no són aptes per a l'agricultura, ja que a llarg termini fan invisibles els efectes ambientals del reg i redueixen el desenvolupament d'altres alternatives o alternatives de condicionament”.

 
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila