Mapa topogràfic de la Lluna, en concret gràcies a la gravetat
La NASA ha creat el mapa més exhaustiu de la Lluna gràcies a les dades recollides en la missió GRAIL. El nou mapa recull característiques topogràfiques amb una precisió de fins a tretze quilòmetres, la qual cosa suposa cinc vegades la millor definició. Gràcies als dos satèl·lits que conformen la missió GRAIL, els investigadors han pogut diferenciar les planes volcàniques desconegudes, les conques i els pics dels cràters. També han arribat a la conclusió que la superfície de la Lluna és més prima del que es considerava, entre 34 i 43 km (i no de 50-60), amb una densitat menor de la qual es considerava i amb una fractura.
La missió GRAIL mostra una superfície destrossada per antigues col·lisions. Algunes fractures són fissures petites, altres falles amb una profunditat d'uns pocs quilòmetres i algunes poden arribar a tenir desenes de quilòmetres de profunditat. El mapa ofereix als investigadors informació útil sobre la gènesi dels planetes del Sistema Solar i la joventut de la pròpia Lluna.
Per a completar el mapa topogràfic de la Lluna, la NASA ha aplicat una estratègia ja utilitzada en la Terra. La Lluna ha posat en òrbita dos satèl·lits: Flow i Ev. Ebb segueix a Flow a dos-cents quilòmetres de distància. Quan el satèl·lit que va per davant travessa una zona de major densitat, rep una zona de gravetat una mica més violenta, la qual cosa augmenta la seva distància respecte al satèl·lit que ve per darrere. La NASA ha creat el mapa topogràfic de la Lluna mitjançant un minuciós mesurament d'aquests canvis de distància: del canvi de distància entre satèl·lits deriva el mapa de l'impuls de gravetat, del qual es deriva el mapa de densitat de la superfície. El sistema mesura el canvi de distància amb una precisió de 20-50 nanòmetres per segon i, a diferència de la Terra, l'absència d'obstacles atmosfèrics en la Lluna ha permès als satèl·lits orbitar més prop de la superfície, a una distància mitjana de 55 quilòmetres.
Els responsables de la missió presenten els resultats de les dades recollides entre l'1 de març i el 29 de maig de 2012 en la revista Science en tres articles. Però tenen més dades a les seves mans. De fet, van decidir prolongar-se el passat estiu i tots dos satèl·lits han continuat orbitant la Lluna a una altitud cada vegada menor fins que el pròxim 17 de desembre es destrueixen contra la Lluna.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
