Analitzant els cervells de les persones que parlen xinès, hebreu, anglès i castellà, han demostrat que, en comprendre el llenguatge escrit i oral, s'utilitzen les mateixes zones del cervell en totes les llengües. Es tracta d'una recerca internacional en la qual ha participat Kepa Paz-Alonso del BCBL (Basque Center on Cognition, Brain and Language).
Segons els investigadors, les quatre llengües analitzades són molt diferents entre si: a diferència de l'anglès i de l'hebreu, es llegeix com s'escriu el castellà, i el xinès té alfabet logográfico, és a dir, cada símbol representa una paraula. No obstant això, el cervell utilitza els mateixos circuits neuronals per a comprendre els plans.
A més, aquesta norma universal es produeix amb frases escrites i orals, que també han destacat els investigadors, ja que tenen la mateixa influència en el cervell, encara que es recullen amb diferents sentits (llegim amb els ulls i escoltem amb les oïdes).
Els investigadors també han explicat la raó. Pel que sembla, quan els nens són petits, es desenvolupen les estructures i connexions que el cervell necessita per a entendre l'escoltat; més endavant, el procés d'aprendre a llegir es realitza sobre aquestes estructures. Això explica per què s'activen els mateixos espais, tenint els processos desitjats.
Per a arribar a aquesta conclusió, s'han analitzat els cervells de 84 voluntaris, 21 per idioma, utilitzant la neuroimagen per ressonància magnètica funcional (RMIf) i s'han publicat els resultats en la revista PNAS.