Aclareixen com es reactiva l'herpesvirus latent

herpesbirus-latentea-nola-berraktibatzen-den-jakin
Ed. Wikipedia

Un grup de grups d'investigadors de la Universitat de Julius Maximilians (Alemanya) ha aconseguit respondre a una pregunta clau que existia fa temps sobre els virus herpesvirus, com el virus aconsegueix sortir del seu estat latent i reinfectar l'organisme. El que provoca la reactivació és un microRNA del virus. Amb això descobreixen un nou mecanisme víric desconegut fins ara.

Des de la primera infecció de l'organisme, l'herpesvirus tradicional es manté en estat latent, mitjançant l'evasió del sistema immunològic, de manera misteriosa. S'han identificat vuit herpesvirus en humans, tots ells amb aquesta capacitat. Quan desperten, els investigadors creuen que el virus afecta al cor. Però també pot provocar altres problemes com l'esclerosi múltiple, la síndrome de fatiga crònica i les malalties del sistema nerviós.

Per a despertar el virus, l'herpes humà HHV-6 utilitza ara el miR-aU14 microRNA. En realitat participa en la replicació del virus, però han vist que també ajuda a sortir de la situació latent. Els microARN són ARNs petits i no codificadors que impedeixen l'expressió genètica d'altres gens. Aquest microRNA de l'herpesvirus impedeix el procés de maduració d'una família de microARNs humans, la qual cosa provoca danys mitocondrials. Els mitocondris, a més de ser estructures imprescindibles per a produir energia, emeten senyals clau en la protecció immunitària contra els virus. Actuar sobre ell és clau per a poder reactivar sense problemes l'herpes virus. En particular, el sistema immunitari prevé l'aparició d'interferons en la presència de virus que permetin la lliure reinfecció cel·lular.

Encara no han detallat completament el mecanisme de reactivació del virus, però han manifestat que continuaran investigant fins que s'identifiquin les cèl·lules implicades en la reactivació i les maneres d'eliminar-les. És més, el fet que les molècules de microRNA siguin capaces d'inhibir altres microRNA ha permès preveure que poden servir per a dissenyar noves estratègies terapèutiques per a combatre altres malalties. L'estudi ha estat publicat en la revista Nature.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila