Previsions de gas per trencament hidràulic menys favorables
Segons Nature, els càlculs de la Universitat de Texas són molt més fins que els de l'AEMA, entre altres coses perquè la superfície utilitzada per a realitzar extrapolacions és 20 vegades menor que la de l'AEMA. I els resultats no són, en absolut, tan esperançadors com els de l'AEMA. Per exemple, la Universitat de Texas ha estimat que només hi haurà la meitat del gas que l'AEMA preveu per a 2030.
La revista científica ha recordat que fins a l'última dècada l'extracció de gas no ha estat molt utilitzada a causa de la fractura hidràulica, ja que el preu del gas era massa car. No obstant això, a mesura que s'esgoten els dipòsits normals de gas, la indústria energètica ha hagut de recórrer al gas emmagatzemat en els esquistos, la qual cosa ha permès millorar la fractura hidràulica i abaratir-lo. Així, en els últims anys, la fractura hidràulica ha adquirit gran força als Estats Units i altres països han començat a utilitzar aquesta tecnologia per a extreure el gas que contenen.
Així les coses, el govern estatunidenc ha donat un gran impuls a la indústria del gas i té una gran influència en l'economia del país. No obstant això, coneixent els càlculs realitzats per la Universitat de Texas, Nature tem que es corrin les creences i altres països, com Polònia, tenen el mateix risc.
Més enllà dels càlculs
De la mateixa opinió és Javier Arostegi García, professor del Departament de Mineralogia i Petrologia de la UPV. Segons ell, les dades estan demostrant que les previsions de l'AEMA no són correctes: "Per exemple, la pròpia AEMA va reconèixer en 2012 que Marcellus és tres vegades menor del que consideraven reserva de l'esquist". De fet, l'esquist Marcellus és el major dipòsit de gas dels Estats Units, travessant les terres de Virgínia Occidental, Pennsylvania i Nova York, i el gas que treuen al dia és suficient per a proveir a la meitat de les plantes de combustible de tot el país. Perquè ara sembla que s'esgotarà abans de l'esperat.
Arostegi adverteix que la indefinició de les previsions europees és encara més evident. Prova d'això és, per exemple, la completa eliminació de les reserves per part de Noruega, que van mostrar que les últimes dades no tenien gas. "A França, malgrat les seves expectatives inicials, han arribat recentment a la conclusió que tenen poc gas aprofitable", ha afegit Arostegi. I, com a Natura, ha esmentat Polònia: "Al principi era el país amb millors previsions a Europa, però en dos anys l'AEMA ha reduït les seves previsions en un 20%".
Més enllà de la precisió dels càlculs, Arostegi ha destacat la importància econòmica i política de les previsions: "Els governs realitzen inversions i plans sobre la base d'aquestes previsions. En conseqüència, queden al marge les mesures d'estalvi energètic, però crec que, veient que els combustibles s'estan esgotant, no tenim més remei que estalviar energia i consumir-la racionalment". A més, Arostegi proposa anar a polítiques energètiques que serveixin per a lluitar contra el canvi climàtic.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
