El cas H5N1: les recerques s'han publicat íntegrament
Finalment, en la revista Nature del 3 de maig s'ha publicat el primer dels experiments realitzats l'any passat amb el mutat H5N1 i en breu es publicarà el segon de Science. Amb la publicació dels treballs es podria donar per finalitzat el debat dels mesos.
Tot va començar al desembre de 2011. El Govern dels Estats Units --recomanat pel Consell Assessor de Bioseguretat-- va sol·licitar el 30 de desembre que no es publiquessin íntegrament els resultats de dues recerques realitzades amb el virus de la grip H5N1. En concret, i en nom de la seguretat, va demanar als autors i a les revistes Science i Nature que publiquessin els resultats de les seves recerques que retirin els detalls de la metodologia dels articles i que no difonguin informació suficient perquè els resultats puguin repetir-se, perquè no estiguessin en mans de potencials bioterroristas.
En aquestes recerques, els dos grups --un del centre de recerca mèdica Erasmus de Rotterdam i un altre de la Universitat Wisconsin-Madison dels Estats Units- han creat mutacionalmente en el laboratori variants de la grip aviària H5N1 que han pogut contaminar les fures per les vies respiratòries. Les fures són el millor exemple per a realitzar estudis de grip humana que es contagia a través de les vies respiratòries, per la qual cosa els resultats són preocupants: les variacions han adquirit la capacitat a través de molt poques mutacions i indiquen que el virus H5N1 dels ocells pot produir una pandèmia de grip en humans major del que es preveu.
El Consell Assessor de Bioseguretat va recomanar que els treballs no es publiquessin íntegrament en considerar que l'accés a tots els detalls de l'estudi era en detriment de la bioseguretat. Segons ells, els qui havien de saber-ho tindrien coneixement confidencial dels detalls, però, d'altra banda, els riscos derivats de la divulgació de la informació eren majors que els beneficis.
La demanda va ser considerada com una censura i un atac a la llibertat d'investigar i compartir resultats, la qual cosa va donar lloc a un intens debat. Després del debat, els autors de l'estudi i altres investigadors van sotmetre les seves recerques a una moratòria voluntària de 60 dies al gener de 2012, tal com van expressar en una carta conjunta. Així mateix, va sol·licitar a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'organització d'una reunió per a tractar l'assumpte i així ho va fer. El congrés es va celebrar al febrer i contra el Consell Assessor de Bioseguretat l'OMS va advocar per la publicació completa de les recerques. Va concloure que "el retard en la publicació de les recerques i la seva completa publicació afavoriria més la salut pública que la publicació urgent i parcial".
La declaració de l'OMS va provocar una inflexió en el debat i finalment el Consell Assessor de Bioseguretat dels Estats Units es va sumar a la seva recomanació. El passat 28 de març es va celebrar a Washington la reunió extraordinària de la comissió, envoltada d'estrictes mesures de seguretat i confidencialitat, i l'endemà de la reunió es va comunicar que "davant la informació addicional presentada pels investigadors", van decidir anul·lar el sol·licitat amb tres mesos d'antelació.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
