GEORGE EASTMAN
Elhuyar Fundazioa
Inventor estatunidenc nascut en Waterville (Nova York) el 12 de juliol de 1854. Va cursar els seus estudis a l'escola pública de Rochester (Nova York), que no tenia diners per a anar a cap altre lloc.
Les plaques fotogràfiques fins a l'època dels Eastman eren de cristall als quals calia fregar una emulsió abans de fer la foto. L'emulsió no es conservava, per la qual cosa l'emulsió havia de preparar-se en el lloc i moment en què havia de fer-se la foto. En 1878, Eastman va barrejar la gelatina perquè, després de fregar-la en la placa, es deixés assecar amb duresa. Aquesta mescla durava més temps i no era necessari preparar-la en el moment de fer la foto.
En 1880 va fundar l'empresa Eastman Kodak. L'empresa es va especialitzar en material fotogràfic i cinematogràfic, eines d'òptica, matèries plàstiques i diversos productes químics orgànics.
Les plaques de cristall utilitzades fins llavors eren pesades i difícils de manejar. Per això, en 1884 Eastman patenta la pel·lícula fotogràfica que substituïa el cristall per paper. En 1888 Kodak va començar a vendre la càmera que utilitzava aquest tipus de pel·lícules.
En 1889 abandona el paper per a inventar una pel·lícula d'un altre material. Aquest nou material era el cel·luloide d'Hyatt. Aquest plàstic dissol l'emulsió.
L'inconvenient del cel·luloide era que el foc era fàcil d'agafar i amb grans quantitats es convertia en perillós. Durant molt de temps Eastman va tractar de solucionar aquest problema i finalment en 1924 va substituir al cel·luloide per un acetat de cel·lulosa més difícil d'inflamar.
Com a propietari del gran negoci Eastman (avui dia els productes Kodak es troben a tot el món) va introduir importants millores, encara que en aquella època no estaven obligades a introduir millores en l'empresa. Algunes d'aquestes millores eren l'assegurança de malaltia, la jubilació i l'assegurança de vida. Va donar molts diners als centres perquè disposessin d'una altra educació que ell no havia rebut.
El 14 de març de 1932, després d'una llarga i feliç vida, en solitud i sense perspectiva de noves millores, es va suïcidar en Rochester (Nova York).
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
