Els vents de la zona nocturna de Venus presenten un comportament significativament diferent als més favorables del dia, segons un treball publicat per investigadors de la UPV al costat d'uns altres en la revista Nature Astronomy. S'han trobat vents imprevisibles, ones estacionàries i núvols variables.
En els anys 60 es van mesurar ratxes de vent de 360 quilòmetres per hora en la zona del dia de Venus. Una dada sorprenent, ja que en la Terra i en Mart, l'atmosfera gira a una velocitat similar a la del planeta. A Venus el moviment de l'atmosfera és molt més ràpid: Venus necessita 243 dies per a donar la volta al seu eix i la seva atmosfera només triga quatre dies a donar la volta al planeta. Aquesta ràpida rotació atmosfèrica es coneix com “superrotaciones”. “L'atmosfera de Venus continua sent un misteri d'on extreu l'energia per a tenir aquesta ‘superrotación’”, explica Javier Peralta, membre de l'Agència Espacial Japonesa. “El problema és que acceptem que la nit de Venus ocorre el mateix que el dia i estàvem equivocats. Fins ara no hem estat capaços de veure clarament com era la superrotación atmosfèrica en la part nocturna del planeta”, ha afegit Peralta.
“Les boires més altes de Venus es troben a 70 quilòmetres d'altitud, on es produeix la superrotación més forta. Aquestes boires es poden veure a la nit gràcies a l'emissió tèrmica, però en les missions espacials fins avui no es van aconseguir detalls”, ha assenyalat l'investigador de la UPV Ricardo Hueso. Ara, gràcies a les dades obtingudes en la missió de l'AQUESTA Venus Express i a les noves tècniques de processament d'imatges, han vist que els núvols nocturns i els seus moviments són diferents als del dia.
“La superrotación també es produeix durant la nit, però té una major diversitat de moviments i apareixen diferents tipus de boires que no s'han vist fins ara, núvols que canvien violentament d'un dia per a un altre d'una manera imprevisible”, ha assenyalat Agustín Sánchez Lavega, director del Grup de Ciències Planetàries de la UPV.
No obstant això, la major sorpresa ha estat trobar moltes estructures que no es mouen en els núvols i el grup ha arribat a la conclusió que es tracta d'una mena d'ones atmosfèriques anomenades "estacionàries". Aquestes ones són semblants a una ona estacionària de milers de quilòmetres que la missió espacial japonesa Akatsu ha descobert recentment en l'atmosfera de Venus. Els que han vist en aquest treball són més petits, centenars de quilòmetres.